La família basca que va instaurar el Bitter Kas com un clàssic de l'aperitiu

Quan pensem en begudes ensucrades, és probable que el primer nom que ens vingui al cap sigui el de la llegendària Coca-Cola, que des de l’estat de Geòrgia ha aconseguit conquerir el món. També és possible que pensem en la seva rèplica de l’Alemanya nazi, la Fanta, o en les més modernes Red Bull i Monster. Però en aquest tipus de consum no tots els productes han vingut de fora, perquè a Catalunya vam tenir el Sandaru (de la família Daurella) i al País Basc el mític Kas, que encara gaudeix d’una vida robusta després de setanta anys, en part gràcies al Bitter Kas, omnipresent als aperitius. La lletra inicial del producte, una K, ens remet al cognom dels creadors d’aquesta marca de begudes, els Knörr.

Que un cognom tan poc basc hagi esdevingut un referent vitorià es deu a l’arribada a la localitat el 1870 d’un alemany expert en cervesa. El País Basc era un lloc força més tranquil que la Baviera immersa en la Guerra Franco-Prussiana, de manera que Román Knörr Streiff s’hi va instal·lar i es va dedicar al que sabia fer: cervesa. El jove bavarès es va associar amb un empresari local de vins que va acabar sent el seu sogre i amb qui va crear la marca de cervesa La Esperanza. La vida efímera de l’empresa –va desaparèixer amb el seu fundador– va servir per deixar una llavor sobre la qual generacions posteriors bastirien un imperi.

Quan José María Knörr Elorza va arribar al món, la família ja estava a punt de fer el gran salt a les begudes amb gas, perquè el 1920 van crear La Sucursal, que anys més tard es transformaria en El As. El relleu generacional va arribar amb el final de la Guerra Civil, quan el José María i el seu germà Román van agafar el control de l’empresa familiar: el primer, com a responsable de la producció, i el segon, en tasques comercials.

Com a tot arreu, el temps de postguerra va ser extremadament dur, amb una fàbrica devastada pel conflicte bèl·lic i moltes dificultats per dur a terme la distribució. Amb un gran esforç, el José María va aconseguir anar refent la maquinària i portar el seu producte als establiments de la zona, primer amb una mula i després amb un vehicle força precari. Fins i tot va arribar a fabricar taps per a les ampolles amb llaunes de conserva reciclades. Va simultaniejar la producció de begudes –encara molt incipient– amb la venda de mobles i ferralla, i la situació va millorar força quan la seva mare –viuda des de feia anys– va aconseguir la concessió del bar de la Casa Social Catòlica de Vitòria.

 

La revolució es va produir a mitjans dels anys 50, quan la població espanyola començava a sortir de les limitacions de la postguerra i s’iniciava en els productes estrangers, com les begudes carbonatades. En aquell moment, el José María i el seu germà van decidir modificar lleument la marca, per afegir-hi la inicial del seu cognom, i naixia així la cèlebre Kas, que va regnar durant dècades. Segons expliquen algunes fonts, la idea brillant del canvi cal atribuir-la a Blanca de las Heras, la dona del José María. Durant els anys d'or de la companyia van patrocinar un equip ciclista que va ser capdavanter entre el 1958 i el 1979.

A mesura que avançava la dècada dels anys 70, es va constatar que per sostenir una expansió contínua amb plantes pròpies (a diferència de Coca-cola, que sempre ha recorregut a concessionaris) calia molt de múscul financer. Això va comportar la venda d’un paquet d’accions important a una entitat financera local que després acabaria en mans del BBVA.

Durant el període del 1988 al 1992, totes les empreses de l’històric grup familiar van anar passant a mans de la multinacional nord-americana Pepsico, que va adquirir les accions que posseïa el BBVA i els paquets menors que encara eren en mans de la família. Per cert, la seu central de Kas, a Vitòria, recorda vagament les antigues oficines de Banca Catalana al passeig de Gràcia: els dos edificis van ser concebuts pels arquitectes catalans Josep Maria Fargas Falp i Enric Tous Carbó. Fins fa poc, aquest edifici estava en venda en un conegut portal immobiliari per poc més de 600.000 euros.