Abans de respondre, Josep Serra infla els pulmons fins que no pot més i n’expulsa l’aire amb un sonor sospir. “Que com s’ho van prendre els treballadors?”, repeteix pensatiu, incòmode i amb un punt de ràbia a la veu. El secretari general del sindicat d’indústria de Comissions Obreres de Girona medita cadascuna de les paraules que pronuncia. Finalment, ho deixa anar: “Realment, la plantilla estava molt indignada”, explica segons abans d’admetre que aquests han estat les paraules “més fines” que ha pogut trobar per descriure la situació.
El 23 de gener del 2013 els nervis van recórrer de punta a punta la vall que separa el Montseny de les Guilleries, a la Selva. Al petit poble d’Arbúcies, Noge, una de les seves carrosseres històriques especialitzades en xassissos d’autobusos, acabava d’anunciar que plegava veles. “Ens ho vam trobar d’un dia per l’altre -explica Serra-. L’empresa no ens havia informat de cap de les mesures que volia dur a terme”, es queixa. Se’n parla poc, però a Arbúcies s’hi concentra un dels clústers carrossers més importants d’Espanya, amb empreses com Indcar, Ayats o Beulas. Són companyies que treballen per a gegants com Fiat o Volkswagen i que, amb el pas dels anys, han anat generant un ecosistema empresarial amb prop de 40 negocis que en depenen. De fet, la indústria carrossera és la pedra angular de l’economia arbucienca. Per això el tancament de Noge va fer saltar totes les alarmes.
L'empresa feia temps que arrossegava números vermells. Amb la crisi, les comandes van aturar-se i les carrosseres d’Arbúcies van començar a patir. Noge va ser una de les que ho van passar més malament. Tot i haver nascut el 1964 i haver arribat a tenir fins a 200 treballadors, mai havia fet el pas d’internacionalitzar-se. “Amb la crisi tothom es va acollonir i les comandes van deixar d’arribar”, explica Serra. La baixada d’encàrrecs va fer que la carrossera comencés a prescindir de personal. El 2009 l’empresa va presentar un ERO temporal pels 119 treballadors que tenia. No hi va haver cap millora. El març del 2010 Noge va presentar concurs de creditors, va acomiadar 30 treballadors més i va dissenyar un pla per eixugar el passiu. Al cap d’un any, va arribar a un acord perquè els proveïdors avalessin el pla i el jutjat mercantil va aixecar-los el concurs.
Però l'economia va millorar, i el gener del 2013 la situació tornava a ser crítica. Aleshores Noge va decidir presentar la liquidació i aplicar un ERO d’extinció definitiu. Amb un deute de 27 milions d’euros, segons els sindicats, va deixar sense feina 93 treballadors. “A més, l’empresa va deixar els treballadors tres mesos sense cobrar ni poder demanar l’atur: va ser dramàtic”, recorda Serra.
Finalment Noge va trobar comprador, Sartruck, però hi va haver polèmica. Jordi Calí, president del comitè de Noge, va dir als mitjans de comunicació que estaven decebuts perquè al darrere d’aquesta empresa hi havia els mateixos propietaris de Noge, que amb aquest moviment podrien recuperar l’empresa neta de deutes. Nogebus, la marca comercial de Sartruck, ha declinat fer declaracions. El 2017 va moure 15 milions.
+ Detalls
La lliçó
“Noge va patir molt per culpa del component psicològic de la crisi econòmica -reflexiona Josep Serra, del sindicat d’indústria de CCOO de Girona-. Tothom es va espantar i les comandes estatals es van aturar”. El fet de no haver-se internacionalitzat va fer que Noge patís més que les altres carrosseres històriques.
