Quan Liz Moseley es va despertar el dijous 15 de novembre del 2018 i va llegir la notícia, no s’ho podia creure. “Estic totalment en xoc i molt desanimada”, va córrer a publicar a Facebook. Quedaven poques setmanes perquè aquesta ciutadana anglesa pugés a l’altar i Berketex, una històrica firma de vestits de núvia del Regne Unit, s’acabava de declarar en suspensió de pagaments. “He parlat amb ells i, tot i que vaig pagar el vestit al mes d’agost, m’han dit que no el tindré perquè ni tan sols l’han començat a confeccionar”, va explicar a través de la xarxa. A Twitter, Vicky Brown, una alta núvia plantada per Berketex, també estava furiosa. “No tinc el meu vestit, he perdut 2.000 lliures i ara n’he de buscar un altre a correcuita”, explicava.
Com elles, unes 300 núvies que s’havien de casar durant la tardor del 2018 al Regne Unit van veure com de cop i volta es quedaven sense vestit. L’escàndol va ser majúscul i mitjans com The Guardian i la BBC no van trigar a fer-se’n ressò. Però el tancament es veia a venir. “Una setmana abans de l’anunci de bancarrota vaig visitar la botiga per fer uns últims retocs al vestit i ja vaig notar que hi havia alguna cosa que no anava bé -va relatar una ciutadana escocesa a la BBC-. Semblava com si m’amaguessin informació”, recordava. Els números feia temps que no quadraven i l’empresa havia dit al seu personal que no acceptessin nous encàrrecs. El mateix dia que es va anunciar la bancarrota l’empresa va despenjar la seva pàgina web i, al cap d’uns dies, va emetre un breu comunicat a les xarxes socials: “El director de l’empresa vol expressar les seves més sinceres disculpes per l’abrupte tancament i les molèsties que està causant a les consumidores”, s’hi deia. Alhora explicava que, per a les reclamacions, s’havia de contactar directament amb Wilson Field, l’administrador concursal que es faria càrrec de gestionar l’empresa.
L’empresa arrossegava problemes de liquiditat”, analitza Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria de la Barcelona School of Management de la UPF. Tot i haver vestit les núvies del Regne Unit durant més de mig segle i haver-se coronat com l’empresa reina del sector amb quinze botigues pròpies al país i vuitanta empleats, la facturació havia anat baixant cada any. Els últims comptes presentats per la companyia, del 2017, demostraven que patia un dèficit d’actius de gairebé 7 milions de lliures, un ingredient que sol formar part de qualsevol bancarrota. De fet, tal com va revelar The Observer, si va trigar encara nou mesos a tancar va ser gràcies a un préstec de 2,5 milions de lliures provinent de la companyia Topvantage Group, també propietat del director de Breketex i amb seu a les illes Verges Britàniques, un paradís fiscal.
Però d'on els venien els problemes de liquiditat? “Berketex és un clar exemple de com és de difícil per a empreses amb anys d’història adaptar-se a les noves demandes i hàbits dels consumidors”, va explicar als mitjans un portaveu de l’administrador que va conduir el tancament de la companyia. Domingo ho corrobora: “No es van saber adaptar a l’omnicanalitat, a la nova manera de celebrar els casaments -amb formats més festius que cerimonials- i a la demanda de vestits més senzills i low cost ”, resumeix. Al cap d’un mes, una casa de subhastes va posar a la venda 20.000 vestits de la firma i centenars de parells de sabates.
La lliçó
L’empresa, que va créixer durant cinquanta anys gràcies a l’augment de la despesa en la celebració de bodes, «no es va adaptar a l’omnicanalitat, no va reaccionar correctament a la nova manera de celebrar casaments -amb vestits més de còctel- i va patir amb l’aparició del ‘low cost’», resumeix Susana Domingo, professora de la BSM-UPF.
