La sala de premsa és plena a vessar. “Hem creat el primer parc d’Espanya genuïnament temàtic”, pronuncia orgullós el director de Terra Mítica, Miquel Navarro, davant la mirada dels periodistes. Ho diu quan falten només poques setmanes perquè arribi el 31 de juliol del 2000, l’esperat dia en què els amants de l’adrenalina podran disfrutar per primera vegada del parc d’atraccions “més gran construït mai” a l’Estat. El directiu assegura, visiblement cofoi, que han dissenyat “un recinte singular, diferent, enfocat al públic familiar i on entreteniment, oci, cultura i història es donen la mà”.
Quan Navarro ho anunciava, ja feia temps que els grans esfinxs de l’Egipte faraònic, els luxosos palaus de la Roma imperial, els impressionants temples de la Grècia clàssica i els poblats de l’antiga Ibèria havien començat a trencar el paisatge de Benidorm. També ho havia fet la silueta de la Magnus Colossus que, amb 1.500 metres de recorregut, una velocitat de 108 quilòmetres per hora i prop de 46 metres d’altura, s’havia presentat com la muntanya russa de fusta més gran de tot Europa. Tothom coincidia en qualificar el projecte de mastodòntic.
De fet, amb una inversió de 45.000 milions de les antigues pessetes (l’equivalent a uns 270 milions d’euros), l’administració qualificava Terra Mítica de possible revulsiu turístic de primer nivell per al País Valencià. Però la mala gestió i les previsions equivocades d’assistència el van condemnar a ser vist sempre més com un projecte estrepitosament fallit i envoltat de polèmica.
La història de Terra Mítica comença, de fet, amb un incendi sospitós. L’agost del 1992 un foc havia calcinat 450 hectàrees de terreny d’especial protecció forestal al nord de Benidorm. La zona va ser requalificada i es va convertir en apta per edificar-hi. Aprofitant-ho, el 1996 es va crear la Sociedad Parque Temático de Alicante, una societat pública que seria l’encarregada de gestionar les concessions del terreny a empreses privades que volguessin explotar-lo. Així va ser com una part de la superfície va caure en mans de Terra Mítica SA. El 1998 s’hi va posar la primera pedra, i al cap de 29 mesos les obres ja s’havien enllestit. El 27 de juliol del 2000, acompanyat de 2.500 convidats i amb una temperatura de 35 graus, el príncep Felip de Borbó va tallar-ne la cinta. Aquell dia tothom estava content, però l’alegria no va durar gaire.
La milionada que havia costat construir el complex s’havia de recuperar en cinc anys, però no va ser així. “Van tenir un error d’expectatives”, assegura Lluís Garay, professor d’economia de la UOC. El 2002 les xifres no van acompanyar-hi: si el parc esperava rebre tres milions de visitants l’any, n’hi van arribar dos milions. Per intentar canviar la dinàmica, Paramount Parks va entrar en l’accionariat, sense èxit. El 2004 Terra Mítica ja acumulava prop de 274 milions en deutes i va entrar en una suspensió de pagaments que va poder superar dos anys després venent-se terrenys que no feia servir. El 2012 Terra Mítica va ser venuda a l’empresa Aqualandia per tan sols 67 milions d’euros, molt lluny del preu que havia costat construir el parc.
+ Detalls
La lliço
“Terra Mítica va ser una muntanya russa de pèrdues i una màquina de malbaratar diners -diu Lluís Garay, professor d’economia de la UOC-. Es van passar d’optimistes: necessitaven una bona anàlisi de la demanda potencial i de la competència, com Port Aventura; així haurien sigut més cautelosos”, rebla.
