Solucions per a les discussions sobre la temperatura de l'oficina

Barcelona“Com cada any, a l’oficina tenim veritables problemes i discussions per la temperatura de l’aire. Alguns companys tenen fred i uns altres estem ofegats de calor i comença a ser una amenaça per a la convivència a la feina."

Àlex, L’Hospitalet de Llobregat

Et proposo dues vies per gestionar la temperatura de l’oficina, una de consensuada i una de més individualista. La via que escolliu dependrà del grau de crispació que tingueu a l'oficina i la urgència per trobar una solució.

Una via consensuada és la votació. El punt de partida poden ser 25°C, que és el valor mitjà recomanat. Dilluns, poses una capsa a manera d'urna i dones a cada persona una butlleta de vot amb els valors següents: +2°, +1°, 0°, -1° i -2°. Aquests són els graus de variació que la gent podrà votar. Cada persona ha de decidir quin valor votar: alguns votaran +2° perquè saben que així compensaran els vots dels més calorosos, els indiferents votaran 0, etc. Al final del dia, recompteu quants vots té cada valor i apliqueu-ho. Si els resultats estan igualats, feu la mitjana dels valors més votats i si és de -1,5°, la temperatura de l’aire condicionat aquest estiu serà de 23,5°. Podeu decidir amb quina freqüència es fan les votacions, fins i tot podeu votar quina temperatura deixar en dies de sol, de núvol i de pluja... Aquí la democràcia no té límits.

Però, què passa si estàs en un ambient caldejat i sense possibilitat de consens? Doncs aleshores imposa “el dia de...” Cada dia tindrà el control de l’aire condicionat una persona. Aquell dia, la persona que tingui el comandament decidirà la temperatura i mantindrà l'oficina a la temperatura a què se senti més còmoda. Ningú més podrà qüestionar la seva decisió ni canviar la temperatura. Els primers dies pot passar que alguns radicals es passin de llestos, però la pressió del grup farà que tornin ràpidament a uns límits raonables per evitar la censura dels companys.

Per què funcionen els dos models? Perquè una via es basa en la democràcia i l’altra en el liberalisme i tots dos són models pensats per garantir la convivència.