Ens urgeixen lideratges femenins

Utimament els percentatges s’estan posant molt de mo- da. Es parla molt, per exemple, del 25%. Els uns parlen de perquè ha de ser el 25% i no un percentatge més elevat, els altres es pregunten per què els jutges l’han d’imposar, i també és d’actualitat la llei que ha aprovat el Parlament per evitar l’aplicació, precisament, d’aquest ja famós percentatge de castellà a les aules.

En canvi, del 40% pràcticament ningú no en parla tot i que aquesta setmana s’ha aconseguit un acord històric al Parlament Europeu, que estableix que precisament el 40% dels membres dels consells d’administració de les empreses cotitzades a borsa hauran de ser dones.

Llegia recentment en un estudi que els lideratges de les empreses han canviat per l’impacte de la pandèmia. Es parlava de la “humanització” dels líders, que ara s’ocupen no únicament del compte d’explotació, sinó també del benestar físic i psicològic dels seus col·laboradors. La conclusió deia que els directius que millors resultats obtenen són els carismàtics i humans, els que ajuden el seu personal, actuen amb transparència i credibilitat, els que són capaços d’escoltar la seva gent, de potenciar la cooperació i de conciliar els in- teressos dels diferents equips per arribar a acords. L’estudi definia aquest estil de gestió com a lideratge “femení” en contraposició als lideratges més autoritaris que sovint es veuen.

Sembla que al Parlament Europeu són conscients de tot això i es conformen que arribem, de moment, al 40% de dones en aquests consells d’administració. Clarament són bones notícies, tot i que de moment serà d’aplicació només per a les grans empreses cotitzades en borsa, només per als integrants dels seus consells, i encara tardarem dos anys a veure la directiva aplicada a tots els països membres.

Un altre petit pas en la bona direcció, sí, però queda molta feina per fer.