La trampa de l’estalvi d’IRPF en els plans de pensions

Queda poc per acabar l’any i si fem una mica de planificació fiscal és moment de veure com ens podem estalviar uns euros en la declaració de la renda del 2024 amb operacions fins al 31 de desembre.

En primer lloc, quan parlem d’estalvi en l'IRPF, trobem dos conceptes: les reduccions i les deduccions. La reducció descompta l'import de la base imposable a la qual després calcularem el percentatge que toca pagar. La deducció, en canvi, és una rebaixa directa de la quota final de l'impost.

La reducció més coneguda és l’aportació al pla de pensions privat, tot un embolic perquè serà la menor d’entre (a) el 30% dels rendiments nets del treball més les activitats econòmiques i (b) el límit financer següent. De forma individual, la màxima reducció és de 1.500 euros, tot i que l’empresa (addicionalment) pot augmentar aquesta quantitat fins als 8.500 euros. Si fos així, el treballador podria aportar més quantitat de forma conjunta, però sense superar els 8.500 euros entre els dos ni el que l'empresa aporta. Per exemple, si l’empresa aporta 4.000 euros, el treballador pot aportar-ne 4.000 més, a part dels 1.500 euros individuals. Aquests límits són variables i des del 2023 s’han reduït de forma dràstica, un error, en la meva opinió, considerant la situació actual i futura de les pensions públiques.

Ara bé, molt de compte amb l’estalvi d’impostos per les aportacions al pla de pensions. L’estat no ens regala els diners sinó que ens dona un ajornament. És a dir, ens tocarà pagar l'IRPF corresponent (i segurament més alt) un cop rebem la quantia del nostre pla de pensions. Ho podrem fer de forma periòdica (un pagament mensual) o bé en la seva quantia íntegra. Penseu que l’import que rebem s’integrarà com a rendiment del treball en l'IRPF i, per tant, que cadascú decideixi què li surt més a compte.