03/04/2021

Resistència tecnològica

2 min

L’altre dia parlava de protocols i processos, i tot just ara he tingut una conversa molt desil·lusionant sobre un altre assumpte vinculat a l’organització i com és de difícil de vegades millorar les coses. Parlo de l’eterna lluita entre la inèrcia i la tecnologia.

Fa un temps vam implementar un CRM (un tipus de gestor) per organitzar l’activitat comercial. Després d’anys intentant trobar-ne un que funcionés, no gaire simple ni tampoc gaire complex, vam fer una importació infernal de centenars de contactes d’un Excel ingovernable a una eina que ara s’ha tornat imprescindible per a tothom. El primer dia els comercials em volien trencar la cara.

Ara ja fa alguns mesos que implementem una nova eina per gestionar la tresoreria de la meva meravellosa empresa, on l’anàlisi sempre ha anat més tard que l’acció. Ens agrada fer, ho reconec, molt més que pensar en el que hem fet o mirar-nos el melic, però després d’alguns moments de pànic en termes financers (literalment, amb por de no poder pagar nòmines o impostos), he après que amb això de la caixa no es pot jugar amb foc. Cal informació constant i una mica de reflexió, sempre que es pugui, per analitzar la situació.

Aquesta eina (ho reconec, molt més complexa que el CRM) encara té moltes deficiències, però sobretot un factor en contra: demana fe. És quasi com una fe religiosa, perquè has de seguir escrupolosament uns determinats manaments i els resultats del teu sacrifici són gairebé invisibles i no es veuen a curt termini. És com si hi hagués una fruita que saps que és sana i que et convé, però que no t’agrada i no vols que t’agradi. Estic segura que al final adorarem tots la fruita que he portat a la taula, però de moment el que em trobo és que tothom no vol ni tastar-la.

¿Per què ningú veu com jo el camí de la veritat i la bondat de la fe en la tecnologia? Continuaré fent proselitisme.

stats