Oblidi's de la targeta de crèdit
L'opinió del professor Andrei Boar sobre el crèdit
BarcelonaEl deute de les targetes de crèdit als Estats Units ha superat el milió de milions de dòlars per primer cop a la història a un interès mitjà del 24,2%. Per tenir una referència, una hipoteca voreja el 4% i un préstec personal el 12%. Una autèntica barbaritat que no es podrà tornar mai. S’ha arribat a un punt on la compra diària es fa a crèdit. Com afecten les targetes de crèdit la butxaca?
En primer lloc, tot deute s’ha de poder pagar. Les targetes de crèdit acostumen a permetre el pagament de les quotes a final de mes de forma íntegra o ajornada. Si paguem la quota quan toca tenim un gran avantatge: ens millora l’historial creditici. És a dir, l’entitat ens veurà amb millors ulls davant d’operacions futures que vulguem realitzar. Demanar un préstec personal o, fins i tot, una hipoteca ens serà més econòmic. A la pràctica, però, aquesta opció és vàlida per a qui no necessita fer servir la targeta.
El problema ve quan no podem abonar la totalitat de l’import en el termini establert i ho ajornem, ja sigui en un import fix cada mes o en un percentatge. Els interessos es calcularan en funció de l’import i del temps i, per tant, com més deute tinguem i més el fraccionem, més car serà. És a dir, més difícil serà de tornar. Suposem que paguem una quota mensual de 50 € perquè ens és fàcil. Si l’import del deute és alt, els 50 € seran només interessos i, per tant, no estarem mai tornant el que devem; és més, es podria incrementar.
Seria com pujar per unes escales mecàniques que fan baixada. Estem vivint la pitjor situació d’endeutament dels últims 15 anys, tant en quantitat acumulada com en cost. Demanar un nou deute, de l’estil que sigui, s’ha d’evitar ara més que mai. En el cas de les targetes de crèdit, només recomanar-les a qui no les necessita.