No us cregueu els rànquings
Estic fins als pebrots (picants) dels omnipresents rànquings, aquelles llistes que gosen afirmar qui són els guanyadors o perdedors en determinats sectors. Una de les empreses que fan divulgació d’aquesta mena és The Spectator Index, que té 1,2 milions de seguidors a Twitter: que si la ciutat més bonica del món és..., que si on més convé invertir és..., que si la premsa és més lliure a França o a Mèxic... Ximpleries! La majoria són manipulacions.
Fa poc n’ha corregut molt una que situava Barcelona com a cinquena millor ciutat del món. I com carai ho poden dir? Com ho poden afirmar tan rotundament? I per què no és la primera? Sabeu qui va elaborar la classificació? Resonance Consultancy, una empresa lligada al turisme i al real estate. Bah... Mireu, per posar un exemple: sempre ens diuen que els països més feliços són els nòrdics (Finlàndia, Suècia, Dinamarca), no? Però si mirem la taxa de suïcidis publicada per l’ONU és molt més alta al nord que al sud: una contradicció que ho qüestiona tot. I ara he descobert un rànquing que situa com a millor país per començar a treballar Qatar, seguit per Turquia, els Estats Units i Rússia. Ploro.
En fi, com a classificació, la de la Juve (i una mica la del Barça). I l’Espanyol com va?
