El món no és de fiar
¿Sabeu quan hi ha un barri on no hauries d’anar, i menys a la nit? Doncs així em sembla a mi que és el món, un lloc perillós que, si poguéssim, hauríem d’evitar. Resulta que no només pot esclatar una pandèmia global que ens para durant gairebé dos anys, sinó que una altra cosa que no crèiem possible en tota la nostra vida ha tornat a passar: una potència nuclear envaint un altre país. Lluites per controlar els aeroports, bombardejos a la capital, refugiats i tancs circulant per carrers on només uns dies abans es feia una vida tan normal com la nostra.
En part, sembla mentida que haguéssim pogut pensar que el transcurs dels fets seria un altre. Tenim una pobresa extrema normalitzada a mig planeta, explotació salvatge dels recursos i el medi ambient, i líders mundials amb el botó nuclear tan perillosos com Donald Trump (fins fa quatre dies) i Vladímir Putin. L’exagent del KGB que no dubta en empresonar els seus opositors resulta que ara s’ha tornat boig i no compleix tampoc les regles internacionals.
I això és tot? Tenim Kim Jong-un dictant la política a Corea del Nord, petrofamílies dirigint els països àrabs, uns quants dictadors a l’Àfrica, neofeixistes picant a les portes del poder a l’Europa Occidental... I, esclar, tot de riscos i perills ocults que existeixen encara que no en som conscients o directament no els volem veurem.
Només cal fer una mirada a aquest barri per adonar-se que no és un lloc recomanable. Mentrestant, nosaltres fent empreses amb plans de creixement. Descomptem que el món continuarà girant, que el sol tornarà a sortir demà, però potser hem de començar a pensar que en qualsevol moment tot pot saltar pels aires.
Probable? No ho sé. Possible? Seria irresponsable pensar que no. Qualsevol empresari ha de prendre decisions en funció de la confiança en factors com el model, el projecte, l’equip, l’entorn... Té difícil solució, però això últim senzillament no és gens de fiar.
