La màgia de l’interès compost

La planificació financera a llarg termini és essencial per arribar amb tranquil·litat a la compra d’un habitatge o a la nostra jubilació. Deixar els diners al compte corrent (tot i semblar segur) només fa que perdem capacitat adquisitiva amb el pas del temps. Per tal de conèixer com rendibilitzar al màxim els nostres estalvis, avui parlem de la diferència entre l’interès simple i el compost.

Per norma general, els dipòsits bancaris fan servir l’interès simple que implica que el rendiment que obtens de la inversió no s’acumula per als anys següents. Si hi aportes 1.000 euros i el rendiment és d’un 10%, cada any rebràs 100 euros.

Per una altra banda, parlem de l'interès compost quan els rendiments obtinguts de les inversions anteriors s’acumulen de forma constant al capital invertit. En aquest apartat hi trobem sobretot els fons d’inversió i els plans de pensions. En l’exemple anterior, el primer any rebríem 100 euros, però el segon, en rebríem 110 –el 10% de 1.100 euros–. Per tant, els beneficis pugen període rere període. Al cap de 20 anys, haurem acumulat un total de 3.000€ amb el dipòsit bancari, però arribaríem als 6.727,50€ en el fons d’inversió: aquesta és la màgia de l’interès compost.

A més, en aquest cas, la capitalització és important: cada quant de temps ens paguen els interessos? No és el mateix cobrar els interessos de la inversió cada any que cada mes. Per descomptat, com més curt sigui el període de cobrament, més rendiment acumulat i, per tant, el capital total creix de forma més accelerada.

Tot i que en l’exemple multipliquem el capital invertit per tres en el primer cas o per set en el segon, és possible que en 20 anys, aquest import només ens permeti mantenir el poder adquisitiu. Per exemple, el preu del lloguer ha augmentat un 66% en els últims 10 anys. A la pràctica, invertir ens permet, com a mínim, mantenir el poder adquisitiu.