Joies rares

Com que fa molt de temps que soc empresària, també fa molt de temps que penso què cal perquè les coses tirin endavant. I sembla una obvietat o una cursileria, però realment la conclusió a què arribo sempre és que la cosa més important és disposar d’un bon equip.

Comença lògicament per una mateixa: si ets una bona professional, segurament també seràs un bon element d’aquest equip i, com més capacitat de treball, creativa i estratègica tinguis, doncs més capacitat de treball, creativitat i visió estratègica tindrà també l’equip. Però, tret que una empresa pugui funcionar només amb les capacitats d’una persona, s’ha d’ampliar afegint-hi la capacitat dels altres. El límit, si no, és una mateixa.

I quan una pensa en formar un equip, segurament no ha de pensar en buscar clons d’una mateixa, sinó que calen perfils diferents, especialistes en determinades àrees i, en general, diversitat de talents, capacitats i coneixements. ¿Tots han de ser estrelles del rock’n’roll? No, per favor. ¿Tots han de ser fidels seguidors d’una gran líder espiritual? Això deixem-ho per als empresaris mediocres, els acomplexats que no volen que ningú els faci ombra.

Tothom és important, per descomptat, però fa dies que estic una mica obsessionada amb el rol que ha de tenir la infanteria, les persones que són fonamentals en la musculatura d’una empresa i la seva capacitat de fer coses. I he arribat a la idea que l’aptitud que més aprecio d’aquests perfils (els executors) és el rigor, un concepte molt ampli i potent.

Ser clara en la comunicació, fiable en les coses que es fan i no deixar mines antitancs amagades per a la següent desgraciada que passi per allà és gairebé l’aspecte més important que una professional pot aportar a un equip de persones que miren de fer qualsevol cosa conjuntament. Sembla fàcil, però és molt difícil; sembla poc valuós, però és una joia rara.