Una iniciativa interessant: la SETT
L’any 2000 la UE, amb la declaració de Lisboa, es fixava l’objectiu d’esdevenir “l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món”. Ja hem arribat al 2025 i no ho som. Però sí que som una economia basada en el coneixement, ja que, com arreu, aquest impregna tot el que ens envolta. És el que ens dona prosperitat i benestar. També maldecaps. Per a Europa el repte exigent avui és si serem productors significatius de coneixement i si, amb les moltes palanques de què disposem, ho sabrem aprofitar per generar propietat intel·lectual (PI) d’alt valor, així com l’activitat econòmica que la rendibilitzi. Les agendes de la competitivitat i de la de sobirania estratègica convergeixen en aquest objectiu.
A Espanya és el mateix, excepte que la sobirania estratègica té més sentit en l'àmbit europeu que simplement espanyol. L’objectiu per Espanya ha de ser integrar-se bé a les cadenes de valor europees, tot creant llocs de treball qualificats i amb bons sous.
Per promoure aquest objectiu cal que les nostres autoritats estimulin l’extracció de coneixement de l'ecosistema de recerca, a fi de generar PI (patents) i impulsar start-ups i scale-ups. Això demana ajuts públics, sobretot en les fases primerenques, i per tant arriscar-se. Si l’equació risc-rendiment sempre es resol amb subvencions, els ajuts seran massa costosos per a les administracions públiques. Si sempre es resol en préstecs, encara que siguin tous, els ajuts seran massa costosos per al receptor privat. Un bon compromís és comptar també amb un instrument que permeti compartir risc: aportacions de capital. A Espanya, però, no tenim prou experiència amb aquesta tipologia d’ajut.
Dit això, tenim ara una iniciativa interessant d’aquesta mena. L’ha propiciada la decisió d’assignar una quantitat considerable dels recursos disponibles dels fons europeus Next Generation a la transformació tecnològica. El 30 de juliol del 2024 es va constituir per gestionar-los la Societat Espanyola per la Transformació Tecnològica –SETT– depenent del ministeri per a la Transformació Digital. Disposa d’uns 16.000 milions d’euros a invertir en deep tech i audiovisual.
De la seva pàgina web dedueixo que a hores d'ara el SETT ha distribuït 381 milions d’euros entre fons de capitals risc (200 milions), set empreses i (amb 62 milions) un programa de xips fotònics assignat a una xarxa de centres de recerca (que inclou l’ICF0). Empreses i xarxes es reparteixen en set autonomies, que serien vuit si tingués en compte una inversió ja decidida (la implantació de IMEC a Màlaga) però que encara no ha rebut fons. L’empresa on s’inverteix més és Multiverse Computing (60 milions), segurament l'èxit més gran fins ara d’una scale-up espanyola en deep tech. A Catalunya n’han rebut Sateliot (13,8) i Wallbox (8,4).
Les meves conclusions
1. És important, com a precedent, que aquesta iniciativa funcioni bé. No serà fàcil perquè s’hauran de distribuir molts diners en poc temps. La quantitat total és d’un ordre de magnitud considerablement superior al ja distribuït. Donats els dubtes sobre la capacitat de l'administració d’executar no tinc dubte que s’executarà fins a l’últim euro. La qüestió és si es farà bé. Ho veurem amb el temps. Cal dir que és important que el SETT constitueixi una bona cartera de participades, però, més enllà, també ho és que sigui capaç d’evitar tics intervencionistes o administrativistes a l’hora de gestionar-la.
2. El primer any ha estat d’aprenentatge. Sembla clar que la despesa en empreses no continuarà i que la inversió s’orientarà cap a fons, cosa que és sensat perquè els fons tenen l’expertesa necessària per seleccionar bé. També allunya el procés de selecció de consideracions polítiques i territorials.
3. Ara bé, sí que hi ha una consideració territorial rellevant. Per més bon ús que en faci, l’objectiu del SETT no pot ser només maximitzar ingressos. Ha de ser primordialment el de generar bona activitat econòmica a Espanya. La via dels fons millora la rendibilitat esperada de la cartera, però té més risc en termes d’impacte econòmic a Espanya. El dilema: confiem en la qualitat dels nostres projectes i assumim el risc o anem sobre segur i seleccionem els fons per evitar-lo?