31/10/2020

La infància de la meva vida empresarial

Diu Tyrion Lannister en un capítol de Jocs de trons que prefereix la vida a la mort perquè la primera opció està plena de possibilitats. Jo prefereixo el futur abans que el passat per la mateixa raó, també com a empresària, per negre que sembli ara per ara l’horitzó.

El passat està ple d’esforç, de lluita i d’alguna victòria de la qual sentir-me molt orgullosa, però també d’errors, de pèrdues i d’algun compte pendent. El cas és que, per lògica aritmètica, aquest passat és molt més curt que el meu futur. Amb 38 anys, en porto onze com a empresària, més temps del que he passat treballant per compte de tercers. Ara bé, onze anys no són res tenint en compte els que em queden. Considerant que em retiri als 70 anys.

Cargando
No hay anuncios

Mirant-ho pel cantó positiu, només he passat la infància de la meva vida empresarial, l’etapa més dura, la que en diuen d’aprenentatge. En aquest temps, que sembla tota una vida, he sigut innocent, m’he equivocat més d’un milió de vegades i he conegut moltes parts negatives de tot això, i de positives. Però en realitat acabo de començar: tinc temps per equivocar-me tres o quatre milions de vegades més, de fer créixer la meva empresa, de crear-ne vint més, de fer fallida... De tenir socis o anar en solitari, de decebre i ser decebuda.

Recordar les grans fites superades del passat no serveix de gaire, en aquest moment complicat de la nostra història, però quan em desespera la situació i em sagnen les ferides obertes em va molt bé pensar en el futur.

Cargando
No hay anuncios

A un nen li costa entendre que ho és i que no pot fer el mateix que un adult. I només l’edat et fa conscient de la importància de l’experiència. Però ara que he passat el temps de ser inconscient, ignorant i irreverent, començo una etapa segurament que de molt més èxit i satisfacció personal.