Identitats digitals de pagament
Mark Zuckerberg ha abandonat la plàcida vida de multimilionari i torna a intervenir en l’empresa que va fundar. Però per una vegada que tenia l’oportunitat de desmarcar-se de les excentricitats d’Elon Musk al capdavant de Twitter, ha optat per seguir-ne l'exemple. A partir d’aquesta setmana a Austràlia i Nova Zelanda, i més endavant a la resta del món, els usuaris de Facebook i Instagram poden abonar-se a la nova modalitat Meta Verified, que afegirà al seu perfil una insígnia blava d’identitat verificada aportant algun document oficial. Els abonats també gaudiran de protecció proactiva contra suplantacions, poder comunicar-se amb un operador d’atenció al client per resoldre problemes amb el perfil i, finalment, més visibilitat de les seves publicacions a la plataforma. Aquests suposats avantatges costaran més que la modalitat Blue de Twitter, perquè l’audiència potencial és més gran: en comptes de 8 euros (o dòlars) mensuals, Meta Verified en costa 12 si t’abones a la web o 15 dòlars si ho fas amb el mòbil per compensar les comissions de cada transacció que es queden Apple i Google.
Meta ha de compensar per algun lloc la caiguda de la facturació en publicitat, però donar prioritat als usuaris que paguin és una idea pèssima que encara farà més tòxic i prescindible el contingut de Facebook i d’Instagram, perquè els més disposats a pagar seran precisament els que publiquin coses més mediocres, que sense aquest dopatge mai aconseguirien difusió.
Twitter també ha començat a fer jocs de mans amb la verificació d’identitat, però d’una altra mena. Als usuaris que no paguen els 8 euros mensuals de la modalitat Blue se’ls desactivarà la protecció del perfil amb l’autenticació de doble factor (2FA) per missatge SMS. Però Twitter està fent el contrari del que seria lògic: incomprensiblement, pretén cobrar per disposar de la menys segura de les opcions de seguretat que ofereix, perquè és vulnerable als ciberatacs de SIM swapping. Per sort, tenim a l’abast nombroses aplicacions de 2FA que funcionen sense haver de pagar. En realitat, Musk té una raó per cobrar: està molt escurat i li aniria bé estalviar-se els 60 milions de dòlars que paga cada any a les telefòniques per enviar missatges SMS de confirmació.