A vegades, els polítics ens sorprenen, i no només a casa nostra. La notícia financera de la setmana arriba dels Països Baixos: els rendiments del capital –com ara els guanys borsaris– es gravaran amb un impost del 36% encara que no s’hagin materialitzat mitjançant el tancament de la posició. Aquesta mesura suposa un canvi profund respecte al sistema tradicional, segons el qual només es tributa quan es venen els actius. Fins i tot a Espanya, per exemple, les pèrdues es poden compensar amb beneficis futurs durant un període de cinc anys. L’aplicació d’aquest nou model pot generar desviacions importants en la gestió financera i en el comportament dels inversors.
En primer lloc, un dels principals avantatges dels fons d’inversió és l’acumulació de l’interès compost al llarg del temps, juntament amb el diferiment fiscal fins al moment en què es decideix rescatar la inversió. Amb aquesta mesura, aquest benefici essencial desapareix o es redueix significativament.
En segon lloc, apareix el problema de la liquiditat. Ens podem trobar amb una cartera que s’ha revaloritzat notablement i, tot i això, haver de pagar impostos sense disposar de la liquiditat necessària. Aquesta situació pot semblar excepcional, però no és del tot nova: casos similars es donen, per exemple, amb l’IVA dels autònoms, que han d’avançar impostos sobre ingressos que encara no han cobrat.
Aquesta mesura pot alterar el comportament dels inversors, afavorint estratègies més conservadores i horitzons d’inversió més curts, ja que mantenir posicions a llarg termini perd eficiència fiscal. Alhora, pot incentivar la recerca d’alternatives en altres països o la fuga de capital dels inversors holandesos. Portat a l’extrem, es poden pagar impostos el 31 de desembre i que s’enfonsi la cartera la setmana següent: llavors qui et fa recuperar els diners? Com a molt, et diran, podràs compensar-ho.
