La guerra magnètica

Els imants fets amb els minerals anomenats terres rares són fonamentals en la fabricació de cotxes elèctrics, turbines eòliques, telèfons mòbils, robots, condicionadors d’aire i avions. El 84% dels imants de neodimi i més del 90% dels de cobalt-samari procedeixen de la Xina, gràcies al fet que la majoria de les mines són allà. Per això totes les indústries esmentades de la resta del món han començat a patir quan, segons Nikkei, el govern xinès ha insinuat que es planteja restringir les exportacions d’imants de terres rares.

No ho diuen, és clar, però seria una resposta lògica a les restriccions que els EUA i els seus aliats apliquen a les exportacions a la Xina de xips avançats i, sobretot, de la maquinària que cal per fabricar-los. Aquestes restriccions ja han obligat Huawei a reorientar el negoci cap a l’energia solar i amenaça la viabilitat de marques xineses de telèfons com Xiaomi, Oppo i Vivo.

L' Àsia continuarà sent la fàbrica del món, però la Xina hi tindrà menys pes. Apple ja ha demanat als tres proveïdors de Taiwan que li fabriquen els iPhones (Foxconn, Wistron i Pegatron) que vagin traslladant producció de la Xina cap a l'Índia, amb l’objectiu que el 2025 vinguin d’allà el 25% dels telèfons i el 2027, la meitat. És en aquest context que cal entendre el rebombori d’aquests dies amb la inauguració imminent de la primera botiga física d’Apple a l’Índia, en un centre comercial de Bombai. Forma part de l’aposta de l’empresa pel que ja és el segon mercat mundial de smartphones i aviat serà el país més poblat del planeta.

Tot en plena reconfiguració de la indústria asiàtica d’electrònica, amb el Vietnam postulant-se com a lloc per fabricar encara més barat que l’Índia, el Japó invertint massivament en maquinària per fer xips i Samsung destinant 3.000 milions de dòlars a una nova fàbrica de pantalles OLED per a tauletes i ordinador, precisament quan BOE, el fabricant de pantalles més gran de la Xina, ha caigut en facturació per primera vegada en 13 anys.