Fidelitat per vagància

Afinals d’abril hi havia a Espanya 51,1 milions de línies de telèfon mòbil, de les quals 40,3 milions (gairebé el 80%) tenien servei d’accés a internet de banda ampla. També hi havia 19,2 milions de línies de telèfon fix: 41,3 per cada 100 habitants. Són xifres de l’informe mensual més recent de la CNMC, que també recull un parc de 13,8 milions de connexions fixes a internet, amb una disminució d’1,2 milions de línies ADSL i un increment d’1,7 milions de línies de fibra òptica respecte a l’any anterior. Ja hi ha 5,4 milions de connexions de fibra actives, un 58% de les quals són de Movistar.

Ara bé, la dada més significativa de l’informe és la de portabilitats, el terme que designa el canvi de companyia per part del client conservant el número de telèfon. A l’abril van canviar de companyia uns 140.000 números fixos, un 15% menys. Però la xifra més reveladora són els menys de 400.000 números de mòbil que van canviar d’operadora, per sota del mig milió mensual de portabilitats a què estàvem acostumats i molt lluny de les 674.000 que es van produir el gener del 2014. Caldria retrocedir fins al maig del 2012 per trobar menys portabilitats de números de mòbil que aquest abril.

¿S’estan tornant fidels els clients a la seva companyia de telecomunicacions? Ho sembla, però no necessàriament perquè hagin trobat el gust a la permanència. Això s’explica més aviat per la popularitat de les tarifes convergents, que agrupen en una mateixa factura telefonia, internet, fixos i mòbils, i que fan que les famílies s’ho pensin dues vegades a l’hora de moure algun dels serveis contractats. Sobretot ara, que els preus de les modalitats més habituals, que inclouen algun contingut audiovisual, són cada vegada més semblants i que cap de les tres grans companyies gosa traslladar el cost real dels drets d’emissió del futbol als abonats que el tenen contractat, i prefereixen repartir-lo entre tots els clients perquè no es noti tant el negoci ruïnós que els suposa.