La factura, la voleu amb o sense IVA?

Quantes vegades ens l’han feta, la pregunta? Aquesta setmana la qüestió em torna al cap. Una persona que prepara les oposicions per a Inspecció de Treball ens comenta que l’últim examen li ha anat molt bé. Ens diu que el seu preparador és molt bo, però que el va colpir al principi de la seva relació professional quan van haver de parlar de diners. El preu de l’hora no va ser un problema, però el va sorprendre molt quan li va dir que no li faria factura i tot seria “en negre”. El preparador en qüestió és inspector en actiu.

He estat molts anys vivint a l’estranger en països de cultura llatina com Itàlia, o molt propera a la nostra com França, i no s’hi veuen aquestes coses. La pregunta de “con IVA o senza IVA ” no me la van fer mai a Milà, i “avec ou sans TVA ” tampoc a París. No forma part del seu lèxic habitual.

Aquí, en canvi, forma part de la cultura del país. Expressions com “diner negre” o “caixa B” surten dia si, dia també als telenotícies. I quan les volem sofisticar una mica, apareixen les “mares superiores” i els “missals” que s’han de fer arribar al “capellà de la parròquia”. I quan ja estem acostumats a les targetes Black, apareixen lestargetes Royal.

En les pròximes setmanes es començaran a adjudicar els fons europeus de recuperació, batejats com a Next Generation UE. Parlem de 140.000 milions d’euros, un 27% de la despesa pública anual de l’estat espanyol. Aquests diners són una oportunitat única per fer renéixer l’economia i recolzar-la en un moment crític motivat per la pandèmia.

Estaria bé que quan s’hagin de repartir aquests fons oblidem el nostre caràcter i comportaments típicament llatins i ens convertim, durant una llarga temporada, en gestors amb ètica nòrdica. Si fem com sempre, ens sortirà molt cara la factura. Amb o sense IVA.