Entrades digitals de debò, sisplau

Ara que els teatres i altres recintes culturals comencen a recuperar l’aforament després d’uns mesos terribles, es pot comprovar que algunes sales -o, més exactament, les plataformes de venda de localitats que els donen servei- continuen necessitades de transformació digital, un dels conceptes que ens avorrirem de sentir quan comencin a ploure els fons de recuperació europeus.

Aquests dies m’ha sobtat la pèssima experiència d’ús d’alguna plataforma de venda digital, que no ha canviat en més d’una dècada. Les últimes entrades que he comprat m’han arribat per correu electrònic en forma de document PDF que hauré d’imprimir en paper per mostrar-lo d’aquí a uns mesos a l’entrada de la sala, si és que aleshores encara recordo on vaig deixar el full. En el millor dels casos hauré de buscar el PDF a la memòria del telèfon i manipular la pantalla perquè em puguin escanejar el codi de barres, mentre al meu darrere es va formant una cua. Seria millor enviar-me les entrades en format Passbook, que puc guardar directament a l’aplicació Wallet de l’iPhone o al PassWallet de l’Android, i buscar més fàcilment entre totes les altres el dia que les necessiti. Si l’entrada està ben codificada, el telèfon fins i tot me l’oferirà quan coincideixin la data i el lloc. I no, no em valen les aplicacions pròpies de cada plataforma de venda: no vull haver d’instal·lar-ne cap, perquè potser trigaré mesos a tornar a una sala d’aquella mateixa xarxa.

I quan arriba l’hora de pagar, ¿encara he d’anar a buscar la targeta de crèdit per escriure al formulari el número, la data de caducitat i el codi de seguretat, i després confirmar l’operació a l’aplicació del meu banc? Molts de nosaltres ja hem donat d’alta aquesta informació en alguna plataforma de pagament electrònic des del telèfon, sigui Apple Pay, Samsung Pay, PayPal o fins i tot Bizum. Si us plau, connecteu la web de venda amb aquests serveis i ens ho posareu molt més fàcil.