Bretxa salarial

Ens apropem al 8 de març, el Dia Internacional de les Dones. L’origen d’aquesta celebració es vincula a la mateixa data de 1875, jornada tràgica en què 120 treballadores van perdre la vida a Nova York quan es manifestaven per protestar pels seus baixos salaris en comparació amb els dels homes.

Quasi 150 anys després d’aquells fets, a Espanya la diferència salarial entre homes i dones és encara de l’11,9%, segons l’Eurostat. Tot i aquesta diferència, l’estat espanyol no és dels pitjors, ja que la mitjana de la Unió Europea es del 14,1%, i països dels que considerem més desenvolupats del continent, com Alemanya i França, tenen desigualtats del 19,2% i el 16,5%, respectivament.

Aquesta desigualtat de retribucions, però, no la trobem només en termes de gènere a Europa. Si agafem els salaris dels presidents, trobarem que Guy Parmelin, el president de Suïssa, rep per la seva feina 423.000 euros anuals. Angela Merkel guanyava 350.000 euros anuals. Pedro Sánchez, amb 84.845,16 euros anuals, se situa clarament a la part inferior d’aquest rànquing. Però per darrere seu encara hi ha Viktor Orbán, president d’Hongria, i el líder de Polònia, Andrzej Duda, que guanyen 59.000 i 52.500 euros, respectivament.

Més a prop nostre, els tretze presidents i quatre presidentes autonòmics tampoc semblen tenir salaris massa coherents. Sis d’ells -amb Pere Aragonès al capdavant de tots, amb 130.250 euros, seguit per Iñigo Urkullu i Isabel Díaz Ayuso- tenen salaris superiors al del mateix president del govern espanyol.

I si no poden trobar solucions per a la igualtat entre ells ni a nivell europeu ni a nivell estatal, ¿com han de trobar la solució al greu problema de la desigualtat salarial entre homes i dones? Ha plogut molt des d’aquell 8 de març a Nova York. Si ens refiem dels nostres polítics, malauradament, sembla que encara plourà fins a posar-hi remei d’una vegada per totes.