Bitcoin i les contrasenyes perdudes

Kevin Durant, un dels millors jugadors de bàsquet de la història, acaba de recuperar milions de dòlars en bitcoins, amb un valor multiplicat per 180 (sense proposar-s’ho) des que va fer la inversió. I per què parlem de “recuperar”? Doncs perquè havia perdut la contrasenya. Aquesta història no és única: milers de persones que entre el 2010 i el 2015 –quan el sistema de les criptomonedes encara no estava gaire desenvolupat– van adquirir-ne ja no poden accedir als seus fons.

Avui dia podem guardar les criptomonedes en aplicacions en línia o bé en sistemes desconnectats de la xarxa. Si fem servir una aplicació en línia, un senzill “He oblidat la contrasenya” és suficient per recuperar l’accés. Però ¿què passa si les guardem en un dispositiu físic, com ara un USB? En aquest cas, si oblidem la contrasenya, no hi ha cap manera de recuperar-la.

Les històries són diverses: des del noi al qual el servei de neteja va llançar un post-it amb les claus, fins a l’altre que va remoure un abocador sencer buscant-hi el seu USB perdut –fins i tot oferint una recompensa a l’Ajuntament– sense èxit. Encara que sembli sorprenent, ni els millors hackers poden desxifrar contrasenyes oblidades i, per tant, és impossible accedir a aquells milers o milions d’euros en criptomonedes.

És cert que guardar-les en sistemes desconnectats resulta més econòmic, sense comissions i amb un alt nivell de privacitat. Però ¿val la pena córrer el risc de perdre tota la inversió només per estalviar un petit percentatge? Penseu que, si mai volem fer una transacció, haurem de connectar-les a la xarxa, i llavors la seva existència quedarà registrada. El consell, doncs, és molt senzill: no oblideu mai la contrasenya.