Rupert Murdoch és el nou enemic públic de Google
El magnat de la premsa denúncia Google davant la Comissió Europea per amagar suposadament ‘The Wall Street Journal’ en els resultats de cerca
Rupert Murdoch, propietari de la Fox, Sky Corp, The Sun, The Times o The Wall Street Journal, el magnat més políticament incorrecte i més influent del planeta, s’ha cansat de Google... un cop més. La seva guerra amb el cercador va començar el 2009 i des de llavors no ha deixat de batallar amb el rei d’internet d’una manera més o menys episòdica. Però ara tots dos gegants han arribat a un nivell diferent: l’amo de News Corp. ha denunciat Google davant la Comissió Europea per amagar suposadament els resultats del Wall Street Journal a les pàgines de cerca. Segons fonts del diari, des que Google aplica aquesta “descarada discriminació” de les seves notícies, la rellevància del diari ha caigut un 94%.
Sigui cert o no que Google utilitza aquesta maniobra, News Corp. no és ni de lluny l’única empresa que ha denunciat davant l’organisme europeu un tracte discriminatori per part del cercador; de fet, es rumoreja que la Comissió prepara una multa per al cercador de 1.000 milions d’euros, ja que seria reincident després de les condemnes sofertes en el passat per causa de denúncies de Microsoft i altres empreses.
“Òbviament, Murdoch mira pel seu propi interès en aquesta guerra, però no deixa de tenir el seu punt de raó”, escrivia al març l’analista de mitjans Jane Martinson a The Guardian, en referència a l’anterior episodi de la guerra que Murdoch manté amb les grans plataformes digitals, especialment amb Google, però també amb Facebook. Martinson es referia llavors a la promoció per part de News Corp. de Storyful, un softwareper detectar pàgines de rumors, falsedats i grups radicals.
L’objectiu és que els anunciants puguin utilitzar Storyful per detectar les pàgines de vídeos de notícies falses, rumors virals i grups violents per evitar que els robots de Google i Facebook associïn publicitat dels seus productes a aquests continguts. També, lògicament, que prefereixin associar-la a la premsa seriosa, si és possible la que controla Murdoch. No obstant això, el magnat australià no està sol en la seva lluita.
“El món de la publicitat en línia és un malson, és una broma de mal gust i està fora de control. Hi ha tot tipus d’esgarrifosos i bipolars intermediaris fraudulents, aquest munt d’empreses estranyes que fan mètriques al detall de tot el que circula per la xarxa... No es pot pensar en un entorn més perillós per a una marca”. Les paraules són de Mark Thompson, el conseller delegat del New York Times, i van ser pronunciades dilluns passat en una trobada internacional de mitjans a Canes.
L’atac de Thompson no anava dirigit contra cap xarxa d’executius ucraïnesos pseudomafiosos que s’hagin apropiat del negoci de la publicitat a internet, sinó contra Google i Facebook, les dues empreses més grans de l’àmbit digital. El que la màxima figura del diari més prestigiós del món denunciava en el seu discurs era l’ús indiscriminat que aquestes dues gegantines plataformes fan de tot tipus de notícies, sense importar la seva veracitat, per rendibilitzar al màxim la seva publicitat. És a dir, que denunciava el mateix que Murdoch.
Segons Thompson, i tal com va desvetlar el New York Times al març en una sèrie de reportatges, tant Facebook com Google no tenen inconvenient a donar rellevància a notícies falses i continguts inapropiats per afegir-los publicitat i fer-los virals, atès que moltes vegades funcionen millor que els continguts apropiats i correctes. En concret, el diari va destapar que nombrosos grups radicals islàmics es financen gràcies a les altes audiències que tenen a YouTube i la publicitat que aquestes veuen. També hi havia no pocs grups antisemites que aconseguien així importants beneficis, una cosa paradoxal si es té en compte que els fundadors tant de Facebook com de Google són jueus.
Però més enllà del descobriment d’aquests tèrbols mètodes publicitaris per part de les dues principals empreses que controlen la publicitat a la xarxa, hi ha un estira-i-arronsa de fons entre el món de la premsa en general i el dels cercadors i les xarxes socials. Tots dos mons es necessiten però l’un no es fia de l’altre. D’una banda, a Google i Facebook els agradaria que els diaris fossin més generosos amb els seus continguts, que no els posessin murs de pagament que impedeixen que puguin arribar a ells la major part de lectors. Tant el Wall Street Journal com el New York Times, o el Financial Times (o fins i tot l’ARA), tenen murs de pagament perquè consideren que el retorn que obtenen de la publicitat digital és insuficient per fer un periodisme de qualitat.
De l’altra, els mitjans consideren que l’ús que Google o Facebook fan de les seves notícies és clarament abusiu i que no comparteixen amb justícia els beneficis publicitaris que aconsegueixen amb els seus continguts. Hi ha hagut acords intermedis, com ara el d’oferir una primera notícia al dia per als lectors que no estan subscrits, però precisament va ser el Wall Street Journal qui el va trencar a la primavera perquè considera que no li aportava nous subscriptors. Va ser llavors quan la seva rellevància a Google va començar a baixar. Així, el cercador es va guanyar un nou enemic públic -ara és Murdoch però abans va ser Microsoft- prou fort per fer-lo seure a la sempre estricta banqueta de la competència europea.
