L’apli que permet als camioners fer relleus (i dormir a casa)

Tothom que estigui habituat a fer llargues rutes de carretera sap que la concentració de camions en una àrea de servei és senyal que s’hi menja bé i, probablement, barat. Ja és casualitat, doncs, que la clau d’aquesta història sigui un camioner que es fa el sopar en un fogonet portàtil en una d’aquestes àrees de servei. És a Alemanya, però, de cop, se li acosten tres nois que parlen castellà. S’han aturat per posar benzina al cotxe i al veure un camió amb matrícula de casa han volgut passar a saludar i xerrar una estona. El conductor els explica que passa setmanes lluny de casa, sense veure la família i dormint dins del camió. Sense ser-ne conscient, els dona la idea de negoci per la qual els tres nois deixaran les seves feines com a consultors d’estratègia i passaran a ser emprenedors: un sistema de transport per carretera amb relleus.

En un principi, la idea va ser desenvolupar un sistema tecnològic perquè les companyies transportistes gestionessin elles mateixes aquests relleus. De seguida van veure, però, que era més complicat del que esperaven fer servir noves tecnologies en una indústria tan “tradicional i fragmentada” (dit per ells mateixos) com la del transport logístic per carretera. Així que Luis Bardají, Gabor Balogh i Ramón Castro van decidir convertir la seva flamant empresa, Trucksters, en una empresa de transport. Una, ara sí, que cobreix cada ruta amb diversos camions. O, més concretament, amb diversos caps de camió.

És a dir, ells són propietaris dels semiremolcs que transporten la mercaderia, però contracten els serveis de conductors autònoms que posen la cabina del camió. Un camioner farà una part del trajecte, fins a creuar-se amb el company que farà la següent etapa després d’enganxar el semiremolc a la seva cabina. Al primer conductor només li queda tornar a casa. Tot ho acaba de lligar una aplicació que funciona mitjançant algoritmes d’intel·ligència artificial i que té en compte totes les variables que poden alterar el curs del transport (trànsit, clima i temps de càrrega, per exemple) per mantenir organitzat el sistema.

“El primer avantatge és el temps de trànsit, que pot arribar a ser dues vegades més ràpid que amb el sistema tradicional”, defensa Balogh, un dels tres fundadors. Recentment, per exemple, han aconseguit recórrer els 1.850 quilòmetres que hi ha entre Madrid i Dortmund (Alemanya) en la meitat del temps que és habitual. Si normalment es triga 48 hores, ells l’han fet en 24. Anar de Barcelona a Polònia fent, en aquest cas, 2.900 quilòmetres els costa aproximadament 40 hores. Segons el directiu de Trucksters, ni tan sols fer el mateix trajecte amb dos conductors pot igualar aquest temps: “Si ho fan així poden fer 20 hores, però igualment n’han de descansar 11”.

L’altre punt a favor amb què Balogh defensa la seva proposta és la seguretat. “Es roben moltes mercaderies quan el camió està parat, vora uns 12.000 milions d’euros l’any”, explica. També la ven com una eina que treballa a favor de la sostenibilitat. Segons planteja, una ruta no es farà amb un camió alimentat amb qualsevol combustible sostenible si un dels països per on ha de passar no té la infraestructura adaptada a aquell combustible. A l’utilitzar el sistema per relleus, diu, almenys es podrà fer una part del trajecte amb un camió més amable amb el medi ambient.

L’última virtut és també la més evident: la millora de la qualitat de vida dels conductors. A ells els anomenen dedicats, perquè treballen només per a ells. Amb tot, no tenen conductors en plantilla, només contracten autònoms o, com a molt, empreses amb flotes molt petites. Ho fan així per assegurar les possibilitats de creixement de l’empresa, però també pel funcionament habitual d’aquesta indústria. “A Espanya hi ha 100.000 empreses de transport i uns 200.000 camions -explica Balogh-, la indústria no necessita més conductors i camions”. El que necessita, diu, són propostes de feina per als que ja hi estan ficats.

Sigui com sigui, la proposta ha quallat. Treballen per a Seur, per a Damm i per a Cecotec, entre altres 400 companyies tant espanyoles com internacionals. Cobreixen tres rutes que creuen una part d’Europa i durant l’any passat van multiplicar per deu la seva facturació, tot i que prefereixen no especificar la xifra. Ara el repte més immediat és consolidar aquestes tres rutes, però de cara al futur aspiren a poder oferir servei per als 17 corredors que hi ha dins d’Europa. “L’estratègia és obrir un corredor i consolidar-lo i anar-ho fent així fins a tenir una xarxa sencera que s’interconnecti i arribi a tot Europa”, indica.

El que sí que poden celebrar, avui dia, és que gràcies al seu sistema portar un paquet de Madrid a Alemanya sigui igual de ràpid per carretera que creuant el cel.