Xavi de la Iglesia: “Amb el primer disc de Blaumut ens va petar tot a la cara”

BarcelonaDesprés d’estar 10 anys treballant en un banc, Xavi de la Iglesia (Gràcia, Barcelona; 1979), va deixar enrere la por i va apostar per ser feliç i guanyar-se la vida cantant. Des de llavors De la Iglesia és el vocalista de Blaumut. 

Músic, però, ho és des que tenia 6 anys: “Mon pare tocava la guitarra a casa, jo m'hi fixava, i vaig començar a tocar jo pel meu compte”. De fet, d’adolescent va entrar al món laboral per la porta de l’art: “Em pagaven per fer els dibuixos de les pissarres dels menús que hi ha als restaurants”. Després es va encaminar cap al sector musical: “Tocava en locals, música en directe, guitarra i veu, i allà van ser els meus primers sous com a músic”. I ho combinava amb els estudis de dret a la universitat: “No tenia vocació per ser advocat, però volia tenir el títol per tenir una carrera”. Així i tot, assegura que la formació li ha donat “eines per al dia a dia” i una feina estable: “Era una feina per guanyar diners i fer la meva vida després”, en el seu cas dedicar-se a la música els caps de setmana. 

“L'any 2011 vaig enviar maquetes, que havia fet jo a casa. Vam incloure coses que havia posat en Vassil i l'Oriol de Blaumut i una discogràfica s'hi va interessar. I vaig dir, hòstia, potser sí que és hora de fer un disc, no?”, explica el cantant. I segueix: “Pensàvem: farem algun concert, una cervesa i continuarem amb les nostres vides, perquè cadascú tenia la seva història. Però en aquell moment ens va petar tot a la cara, fèiem molts concerts, molt mal pagats, però eren molts i se'ns va fer bastant incompatible amb la feina”. 

I, tot i que al principi els sortia rendible per la quantitat de concerts, s’han anat professionalitzant: “Vas creixent, i amb els anys arriba a compensar-te econòmicament”. “Evidentment, no és un món estable, no tens un sou fix, ni estàs assegurat, però al final es tracta de ser feliç”. Blaumut és un dels projectes més grans de la seva vida: “M'ha permès tenir un matrimoni amb cinc persones, que no és fàcil. Si ja costa en una parella... I a més que en aquest cas té un component emocional molt bèstia”. Assegura, però, que en les grans coses sempre s’han entès i han creat un vincle de germans: “És una experiència brutal”. 

Actualment, el grup treballa en nous projectes: “Estem preparant una gira que durarà tot l'any que ve. Després, segurament farem un respir. I amb tranquil·litat ens posarem a fer música, sense presses”. Perquè si funciona i et fa feliç, “seria il·lògic” deixar-ho. I tant de bo poder-se guanyar la vida sempre així: “Per a mi escriure lletres, fer melodies, és absolutament una teràpia”. 

En aquest sentit, té una espineta clavada de fer alguna cosa paral·lela al grup: “Explorar altres territoris. Tinc una inquietud. Música més experimental. Perquè és una cosa meva molt interna, és una pulsió i sempre m'he guiat per l'instint”. Així doncs, en els pròxims cinc anys és possible que hi posi “la primera pedra”. 

De fet, ell també té un projecte en el món de la il·lustració: “Vaig començar a dedicar-m’hi professionalment amb la covid. Em va sortir l'oportunitat de treballar per a una editorial, i allà vaig fer un munt de portades”. “Per a mi són dues coses que van juntes. Les portades de Blaumut dels últims discos les he fet jo, m'agrada molt dibuixar d'una manera molt poètica i escric d'una manera molt gràfica”, sentencia. 

Pel que fa a finances personals, es considera una persona estalviadora: “L’important és no estirar més el braç que la màniga”. I mai ha patit pels diners: “Si algun cop hi ha hagut algun impàs així estrany, sempre he confiat que sortirien les coses”. I en aficions, es gasta els diners en menjar, viatjar i en comprar-se instruments: “Soc capriciós i dic vull aquest, ara l'altre. Evidentment que m'agradarien, però llavors surt la meva part pràctica que diu: realment et fa falta? Si és que no, no cal”.

Pel que fa a l’habitatge viu amb la seva parella: “Vivim en un pis que és dels seus pares i no hem de pagar lloguer, ni hipoteca. Si un dia surt l'oportunitat, com que m'agrada invertir i m'agrada estalviar, doncs potser sí que em plantejo coses”. I, de fet, no s’ha hipotecat mai: “Jo crec que el fet d'haver treballat en un banc m'ha fet fugir dels préstecs”. “Sí que he fet alguna compra com una plaça de pàrquing, i sí que he fet alguna inversió”, però sempre amb seny, detalla.