Vols restaurar el conte que et llegien els teus pares?

Un llibre pot tenir valor econòmic ínfim però un valor sentimental incalculable. Un conte de quan eres petit que avui vols explicar als teus fills. Però no un altre exemplar d’aquell conte. No, no. Tu vols explicar-los aquell mateix conte, obrir la portada i passar les pàgines del mateix volum que els teus pares t’explicaven fa unes dècades. Hi ha un petit problema, el llom s’ha desprès, la portada té desgast i estrips de tant d'ús que li vau donar. Te’n podries comprar un altre, és un clàssic de la literatura infantil i trobaries edicions tirades de preu. ¿Prefereixes gastar-te una mica més i arreglar-lo? Relligats Olivé és el teu lloc.

Al carrer de Berga, 13, a Barcelona, ho tenen tot, el taller de tota la vida i, des de fa deu anys, la botiga. El negoci històric és l’enquadernació, iniciat per Antoni Olivé l’any 1975 i avui continuat per la seva filla Geòrgia. L’Antoni, però, encara ve a treballar alguns matins. El de pare i filla és l’art del paper. Primer, durant molts anys, l’art de posar tapes i relligar revistes i fascicles de quioscos. L’enquadernació és un ofici d’artesania, de cuidar els marges, els lloms, els plecs, de cisellar i guillotinar el paper amb cura i precisió. D’escollir colors adients, amb bon gust, d’optar per una tipografia o una altra i, des que la Geòrgia és al capdavant del negoci, de sentir-se com més creatiu millor. I en què es nota? Doncs en la quantitat de productes que es poden comprar a la botiga, tots de fabricació pròpia. Sobretot llibretes –de totes les mides– i quaderns, decorats amb motius barcelonins –els imprescindibles panots i mosaics hidràulics– o amb imaginació per seduir tota mena de clientela. “Qui entra a comprar aquí és perquè prefereix un quadern especial a un comprat en un basar, perquè té una sensibilitat especial, perquè és detallista”. La botiga la van obrir perquè, amb la crisi del 2008, tocava reinventar-se: augment del preu del paper, clients que queien i editorials amb pressupostos minvats.

A més a més de la botiga –el que més crida l’atenció– Relligats Olivé conserva un molt bon volum de petició de restauració de llibres. Des dels sentimentals que mencionàvem al principi als bibliòfils que volen reconstruir les portades d’un exemplar del segle XVIII, amb empelt de papir inclòs, si fa falta. ¿I què tal si dignifiquem l’enquadernat obsolet del diccionari de casa, gastat de tant utilitzar-lo? La Geòrgia no pot comptar amb els dits de les dues mans la quantitat de Quixots que ha reenquadernat, ni de Bíblies, ni de Divines Comèdies. Què pot valer aquesta restauració? Doncs uns 30 euros. “Ha de ser important per tu, ha de tenir un valor sentimental”.

Una petjada personal

I tot plegat sense perdre de vista la variada tipologia d’encàrrecs relacionats amb l’enquadernat. Des d’empreses que volen fer una tirada limitada de, per exemple, llibretes amb visió corporativa, a estudiants que volen donar un bon acabat a un treball important, passant per regals personalitzats per celebrar aniversaris de números rodons, dedicatòries especials, reculls de fotografies i de cartes d’amor, etcètera. “Tot el que venc té la meva petjada, ho puc reconèixer de seguida, és com una mena de petjada, d’empremta de personalitat”, destaca la Geòrgia. En dates nadalenques el volum de vendes va ser generós, per això cal també reposar les existències i això vol dir posar-hi esforç, diversificar-se entre la restauració i l’enquadernació de materials amb història i la fabricació de noves històries que algú s’endurà a casa.

La Geòrgia recorda com en temps de pandèmia va treballar més que mai. Estàvem tots tancats a casa i qui més qui menys buscava distraccions, ocupacions noves i sortides de la monotonia. Van ser mesos d’escriure diaris i dietaris, d’atrevir-se a ordenar la memòria i a veure què en sortia, d’ordenar milions de viatges i trobades familiars. I com una conspiració en contra de temps digitals, molta gent va optar per la tangibilitat analògica: editar-ho en paper i enquadernar-ho amb subtilesa i bon gust.

Si Relligats Olivé no és centenària, poc li falta. Els avis de la Geòrgia van tenir-hi una lleteria i una granja. Avui és un goig contemplar la maquinària antiga –d’enquadernar, de cosir lloms i plecs, de relligar, de premsar paper– que no només és de decoració sinó que funciona com el primer dia. I l’olor del paper acabat de tallar, ah, quina olor!