Via lliure
Si em dediqués a la política i visqués a Madrid potser els convidaria a obrir una ampolla de cava (o de xampany, que ara el producte català no està gaire de moda) i a brindar per aquest any que tot just ha començat. "L'any en què les famílies guanyaran més diners", deien des del Gobierno. Són els mateixos que han s alvat l'emprenedoria creant l'anomenat IVA de caixa, una molt mala solució a un problema molt gros, com és pagar una cinquena part de la factura abans d'haver-la cobrat.
Però no em dedico a la política, i la lectura que faig del canvi d'any és prou diferent: perquè el 2014 sigui millor que el 2013, el favor més encertat que ens podrien fer els que fan les lleis a Madrid a les petites empreses seria apartar-se del circuit i deixar-nos córrer. Eliminar la figura de l'àrbitre que dispara el tret de sortida i vol aparèixer més a les fotos que els atletes. O, fins i tot, eliminar l'àrbitre i posar un altaveu que faci la seva funció.
"Queixar-se és part del joc", diran els organismos estatales que podrien posar-hi solució, tot intentant justificar que els emprenedors demanin millores, mentre sotmeten les decisions a l'opinió de sis, set, o deu assessors, sovint presidents de multinacionals que fa molt temps que han oblidat com de greu pot ser el problema de pagar l'IVA d'una factura sense haver-la cobrat. I és normal que ho hagin oblidat: són ells precisament els que la paguen tard.
Si fem l'esforç de trobar la part bona al canvi d'any, políticament parlant, les raons per ser optimistes necessàriament ens demanen treballar de valent mentre esperem i fem un acte de fe en el que es decidirà el proper novembre.
