Com s'escriu el currículum perfecte

Imagina que coneixes un desconegut en una festa. Què fa que la trobada sigui un èxit? La primera lliçó és escoltar la saviesa d'un anunci de xampús dels anys 80: "Mai tindràs una segona oportunitat per crear una primera impressió". La segona lliçó és recordar que no necessites portar una boina o un mantó de pell per ressaltar. La tercera és no oblidar que el que no diguis serà tan important com el que diguis.

Els mateixos principis es poden aplicar a l'hora d'escriure un currículum. Un CV no és una llista de totes les feines que has tingut. Tampoc és una autobiografia. És –igual que un anunci de xampú– una eina de màrqueting. La teva audiència està composta de caçatalents i empleats de recursos humans. Com els convidats a un còctel, no dediquen gaire temps a decidir amb qui volen continuar parlant. Segons un estudi, aquests professionals gasten de mitjana 7,4 segons mirant una sol·licitud de feina.

La principal feina del CV és no fer tirar enrere qui el llegeixi. Si tens al cap afegir-hi una marca d'aigua amb les teves inicials, repensa-t'ho: t'hi estàs esmerçant massa. Utilitza un format simple i net, i evita les tipografies elaborades (Arial i Helvetica estan bé; Century Gothic, no).

Afegir-hi color no implica escriure sobre un fons de color turquesa. Ni escriure amb lletres de color púrpura. Els clixés poden acabar sent la raó per la qual et descartin, igual que els errors tipogràfics: comprova'l i rellegeix-lo tantes vegades com calgui. Te'n faries creus de com de sovint ens oblidem d'afegir-hi el nom i els detalls de contacte. Descarta adjectius suats (professional, dedicat, apassionat, detallista): els fets han de parlar sols. Però no tots els fets: pots pensar que incloure la puntuació que tens al videojoc Overwatch és una manera d'il·lustrar la teva rapidesa. Un empleat de recursos humans pot arribar a la conclusió que et passes hores al sofà amb la consola.

No facis el currículum en una hora, dedica temps a polir-lo. Condensa'l, filtra'l i destil·la'l fins que el que en quedi capturi l'essència de qui ets. El CV de qualsevol persona cap en una sola pàgina, fins i tot si has estat metge resident als vuit millors hospitals del món o si ets Christine Lagarde. Oblida't de posar-hi una declaració personal: ningú té temps de llegir-la. Si tens més de 25 anys, ningú necessita saber que amb 17 anys vas dedicar tres setmanes a fer d'administratiu al magatzem del teu oncle. A mesura que et facis gran, hauràs d'anar donant prioritat a les experiències laborals per sobre de l'educació.

Ajusta el CV específicament per a cada petició de feina remarcant-hi els punts rellevants i les diferents àrees. Si no, serà com el paio avorrit que sempre explica el mateix a tothom qui es troba. No tothom –tampoc els encarregats de contractar-te– està interessat a sentir el mateix. Si pots quantificar un èxit, fes-ho. ¿Ets un estudiant de segon curs de dret que en un estiu ha treballat de becari en sis fusions empresarials? Posa-ho.

Els forats temporals, si són raonables, no són motiu d'alarma. La vida és la vida i a vegades la gent s'agafa un temps per descansar. No cal que expliquis que et vas passar tres mesos sense feina viatjant al Machu Picchu per aclarir les idees i recarregar les piles. Ara bé, un forat de deu anys és una altra cosa, com també ho és canviar constantment de feina, ja que pot ser un senyal d'alerta per a les empreses, com ho pot ser no haver tingut una relació sentimental estable quan coneixes algú en una festa. Però si això és el que descriu la teva història laboral, aleshores potser tens problemes més grossos i un CV, per ben fet que estigui, no els arreglarà.

Quan hagis enviat una sol·licitud, evita enviar un email per confirmar que l'han rebuda. T'arrisques a semblar el típic pesat que envia un missatge de text per veure si ha arribat el missatge de text anterior.

El 2005, en el discurs de graduació de la universitat Kenyon College, el novel·lista nord-americà David Foster Wallace va utilitzar la metàfora del peix que desconeix que l'envolta aigua per assenyalar els perills de "ser, naturalment i per defecte, profundament i literalment egocèntrics". La teva vida, va afegir, hauria de mostrar que ets clarament conscient del món exterior, igual que el teu currículum. Fer un llistat de les teves habilitats i els teus assoliments inevitablement reflectirà la sobirania i autocomplaença del "regne del teu cap", com ho va descriure Wallace. Així que si et llances al mercat de treball, segueix el seu consell als joves graduats i intenta ser conscient del teu lloc al món: "Això és aigua… això és aigua".