Les plantes nascudes a Barcelona que parlen i es guanyen la vida

BarcelonaCom seria el món si les plantes fossin autònomes? Si parlessin, què ens dirien? Com seria el nostre sistema econòmic si tinguessin el seu propi compte corrent i es guanyessin la vida? Si poguessin destinar els seus diners al que volguessin, què triarien?

Aquestes són les preguntes que rodegen el projecte Plantiverse –provinent de les paraules planta i metavers– de Cecilia Tham, una arquitecta, innovadora i futurista, enamorada de la natura i activista, que va arribar a Barcelona el 2001 i des d'aleshores no ha parat d'engegar projectes els quals, per entendre'ls, cal tenir la ment certament oberta. És, de fet, l'únic requisit que ella demana: obrir la ment i fer-se preguntes que plantegin possibles escenaris de futur per estar preparats.

L'últim dels seus projectes és Plantiverse. El Herbie (a la foto) és el prototip més avançat de planta autònoma que la Cecilia i el seu equip han aconseguit, i que presentaran al món la setmana vinent. I és que la Cecilia i el Herbie seran al BEAT Barcelona del 4YFN (MWC), un espai impulsat per la Mobile World Capital Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i la GSMA. Allà la Cecilia entrevistarà el Herbie en directe en un escenari i podrem –potser– respondre a les preguntes inicials.

Una planta amb diners propis

Però Plantiverse és més que la idea d'una planta connectada a intel·ligència artificial. "Es tracta de fer una planta autònoma", explica la Cecilia a l'Emprenem. "Per a nosaltres, la definició d'autonomia és que pugui prendre les seves pròpies decisions. Per començar, vam pensar que si una planta tingués rodes i sensors, quan li faltés llum podria anar on hi hagi més sol, quan necessités aigua podria anar a buscar-ne; en definitiva, això li permetria cobrir les necessitats mínimes, i és el que pot fer el Herbie".

Però, un cop provat això, el projecte va evolucionar: "Ens vam arribar a preguntar que si el Herbie fos una planta que, per exemple, fa tomàquets, i ve i et pregunta si vols comprar els seus tomàquets i tu els hi compres, de cop el Herbie tindria diners, i això significa que ha de tenir un compte bancari. I si el Herbie estalvia, tindrà diners per gastar i pot ser inversor d'un projecte, i mantenir-se per si mateix", explica Tham.

I tot això, a què respon? "La raó és una crítica a l'economia humana, on es prioritzen els humans. Fa molts anys que els humans estem consumint recursos de la natura com si les plantes i els animals fossin inferiors a nosaltres, quan en realitat ells haurien de tenir els seus propis recursos. D'aquesta manera, si donem diners a les plantes, elles mateixes poden ser un participant actiu de la nostra economia. Canviem aquest discurs perquè la natura es pugui prioritzar a ella mateixa, aquesta és la tesi del projecte", reflexiona la fundadora de Futurity.

Però com s'arriba al punt en què la planta pugui guanyar diners? Aquí és on entra la part digital i el metavers. Connectant la planta a tots els sensors han creat un bessó digital del Herbie. Els diversos sensors que té connectats tenen tots una tasca concreta: el sensor de llum canvia el color de les fulles a la pantalla; amb el de l'aigua, canvia l'altura del bessó digital, i un llarg etcètera. En definitiva, el que es veu a la pantalla és l'estat de salut de la planta. "Hem convertit aquests bessons digitals en NFTrees, i els venem a través de la nostra plataforma. La gràcia és que els diners van al cryptowallet –cartera de criptomonedes– del Herbie. Aquesta és la seva manera de guanyar-se la vida", detalla Tham.

Ara que ja té diners, l'objectiu de Tham i el seu equip de Futurity Systems és "explorar l'opció de com pot administrar el Herbie els seus diners". Actualment, a còpia de vendre els seus NFT, ja té entre 2.000 i 3.000 euros al seu moneder crypto. "La idea és fer un DAO –de les inicials de decentralized autonomous organization (organització autònoma descentralitzada)–, que és com una empresa però es gestiona per algoritmes basats en tecnologia blockchain", explica.

"Amb això, estem planejant de connectar els algoritmes amb sensors, i la idea és que quan la planta està baixa d'aigua durant un període molt llarg, el Herbie pot decidir d'invertir en projectes enfocats a preservar aigua. És a dir, prioritzar les seves necessitats. És la lògica rere la qual el Herbie té intel·ligència i pot prendre decisions per si mateix. Això és un projecte pilot, però la idea global és estendre-ho, per exemple, als boscos de l'Amazones o als coralls o a les abelles: tots aquests ecosistemes els podem convertir a aquesta forma per involucrar-se i formar part de l'economia humana, el que anomenem l'economia entre espècies, per promoure la igualtat".

"És un projecte per testejar si podem canviar les perspectives de l'economia, d'humans a no humans. Es tracta de qüestionar la nostra manera d'agafar els recursos de la naturalesa i qüestionar també a qui pertanyen aquests recursos", explica Tham.

El Herbie, la planta 'influencer'

Sí, aquestes plantes també parlen. De moment, el Herbie parla anglès, però de cara a la setmana després del Mobile, durant la resta d'activitats que té programades la Mobile World Capital, podrem sentir el Herbie parlar castellà i, "molt probablement", també català.

"Volem convertir el Herbie en un influencer del món de les plantes. L'anomenem plantpreneur, emprenedor planta. Nosaltres treballem pel Herbie, té la seva pròpia identitat. Sembla molt estrany que parli, però en el fons tenim Google Home o Alexa, per exemple, que són objectes que ens parlen".

Però tot això és part d'un projecte molt més gran. La Cecilia és una fanàtica de les plantes i Futurity Systems, l'empresa de la qual és cofundadora i directora, es dedica a solucionar les preguntes del futur: "Acompanyem empreses i organitzacions a afrontar els reptes del futur. Amb dades científiques i imaginació, fem de pont entre la innovació i les empreses, i també fan l'estratègia de buscar casos d'estudi".

Tots els projectes de la Cecilia tenen una intenció de responsabilitat social al darrere. Amb Plantiverse, la idea a mitjà termini és "col·laborar amb entitats que treballen per l'Amazònia o pel fons marí, perquè tenen un munt de dades, i expandir això no només a una planta que viu aquí, sinó a un projecte amb impacte, i que quan les persones comprin NFTs o qualsevol producte digital, el que realment estiguin fent sigui invertir en projectes sostenibles", diu Tham. I afegeix: "Els NFT poden augmentar de valor, així que una de les coses que volem fer és alinear els interessos, perquè el consumisme avui dia no s'alinea entre el que ens agrada als humans i els recursos de la natura; un viu de l'altre. Però portem només un any amb el projecte, és molt prematur. I no cal anar fins a l'Amazones, tenim el parc de la Ciutadella aquí al costat. Podem posar sensors i fer el mateix", explica l'arquitecta.

SOFT: deixar el plaer al món digital

Plantiverse és una iniciativa dins de SOFT, un altre dels projectes de Tham que va néixer de l'exploració de com està evolucionant la societat amb el comerç. "Fins ara, els humans anàvem a una botiga física a comprar coses físiques. Després, amb l'e-commerce, ens vam posar a comprar coses físiques de manera virtual. I amb el metavers ens arriba una nova idea i canvia el paradigma totalment".

D'aquí surt SOFT: "A partir de les sis de la tarda el nostre local es converteix en espai amb dues experiències, una de realitat augmentada (a través de mòbil) i l'altra de realitat virtual (a través d'ulleres), i es tracta d'una botiga sense estoc, perquè no utilitzem gens de material. Aquí la gent es pot veure amb roba digital, plantes digitals, art digital, el que sigui, i compra a través d'una app; és una botiga física per a coses digitals", explica la Cecilia.

La idea és desplaçar tot el consum de plaer al món virtual i deixar per al físic només el consum necessari. "Avui dia ja no comprem només per sobreviure i cobrir les necessitats, comprem per plaer. La clau per a nosaltres és veure si és possible separar aquests dos tipus de consums: el de necessitats (com el menjar) al món físic, i el de plaer en format digital. Així evitaríem consumir recursos naturals i limitar-los a les necessitats reals".

Però, segons Tham, aquesta "és només una idea de com podem aplicar aquest tipus de tecnologia". "Hem arribat a un punt en què ja no és tan boig pensar que hi haurà un moment en què la frontera entre el que és virtual i el que és real no serà tan òbvia. Quan arribi aquest moment no necessitarem un munt de roba per omplir l'armari de casa, sinó que ho podrem reduir al necessari", afegeix.

Una futurista pràctica

Cecilia Tham va néixer a la Xina, va viure l'etapa estudiantil als Estats Units i va arribar a Barcelona fa 20 anys. Només arribar va iniciar un projecte de coworking –quan encara ningú parlava d'aquest concepte– seguint la seva necessitat de trobar una comunitat professional; en aquell moment la Cecilia va arribar aquí sense xarxa i sense família i va pensar que si ella es trobava en aquesta situació, probablement hi hauria més gent que es trobés igual. Va ser així com va néixer Makers of Barcelona (MOB). També va fundar una escola de tecnologia, AllWomen, on formen dones en anàlisi de dades i intel·ligència artificial per expandir la comunitat i aproximar-la més a les dones.

Tham es descriu a ella mateixa com una "futurista pràctica", perquè assegura que el que fa és baixar a la realitat el que altres només teoritzen. La tesi la té clara: "Fins ara no hem estat mirant les conseqüències del que fem dia a dia, i ara estem vivint les conseqüències de les generacions anteriors. Però ara no tenim excusa, tenim tecnologia i dades, ¿per què no l'apliquem per estar preparats per al futur? Es tracta de fer un món millor".