Oda a Andreu Buenafuente

Llegeixo un article sobre les dificultats econòmiques d’Andreu Buenafuente i El Terrat. Sorpresa i una mica de tristesa. Buenafuente, aquell noi tan simpàtic de TV3 que va saber construir-se un personatge propi a Espanya i arribar a triomfar, aquell noi que ha provocat les enveges tan típiques dels catalans que tendeixen a matar els seus ídols (Pep Guardiola o Ferran Adrià saben de què parlo).

Doncs bé, aquell noi, a causa d’una reestructuració del deute de la seva empresa, s’ha vist obligat a avalar amb les seves propietats personals els deutes amb els bancs. Quants empresaris es juguen el patrimoni personal per tirar endavant! De vegades no hi ha solució: o hipoteques casa teva, la casa on vius amb la teva família, o tanques la paradeta.

Ànims, doncs, Andreu Buenafuente: t’has erigit en símbol de tots els empresaris obligats a actuar com tu i que segueixen creient en el negoci que van muntar. Recordem-ho: no existeixen els negocis sense risc.

Castor a part, òbviament.