La nissaga Luengo: d'un molí a reis dels llegums

El 1921 era habitual veure Gaspar Luengo Fernández recorrent les esplanades infinites que envoltaven La Bañeza, un petit municipi agrícola de Castella i Lleó. Era veí del poble, i hi regentava un molí de llinosa i un graner. També havia plantat unes quantes cigroneres, mongeteres i llenties: els llegums eren un dels conreus més característics de la zona, juntament amb les patates, la remolatxa i els cereals. Avui, més de cent anys després, el cognom de la família té un lloc d'honor reservat als prestatges de conserves dels supermercats.

Amb una facturació de 108,5 milions d'euros el 2023, Luengo és l'empresa líder del sector dels llegums a Espanya. En termes de facturació, per davant seu, tan sols hi ha el grup Cidacos, que mou al voltant de 500 milions cada any gràcies als acords que té amb Mercadona. Ara bé, només un 27% d'aquests ingressos provenen dels llegums. Sigui com sigui, com s'ho ha fet el llinatge de Luengo per convertir el seu molí en un dels actors empresarials clau del sector?

El creixement de l'empresa no es pot explicar sense entendre com ha florit el mercat dels llegums a Espanya. En els últims quinze anys el consum s'ha situat al voltant dels tres quilos per persona, segons les últimes dades de l'Asociación de Legumbristas de España. Els seus informes també situen Catalunya com el tercer territori de l'estat on se'n menja més i fa un rànquing dels llegums més consumits: els cigrons (1,4 kg/per càpita), les llenties (0,92) i les mongetes blanques (0,9). Les xifres actuals del sector, però, no s'assemblen gens a les que hi havia als inicis de Luengo. Quan Gaspar feinejava al seu molí de La Bañeza, la producció i el consum d'aquests aliments eren essencialment locals. No va ser fins a la dècada de 1970 que tot va canviar.

En aquells temps la ingesta de llegums havia caigut: si abans eren un aliment molt habitual als plats –especialment en èpoques de vaques magres– l'augment del poder adquisitiu i les noves tendències gastronòmiques que arribaven d'altres països van anar-los arraconant. Luengo ho va veure com una oportunitat. "Després de dècades venent els nostres llegums secs, als anys vuitanta vam treure al mercat els pots de llegums cuits", rememora la companyia. Aquest format va revolucionar el sector. En una societat en què cada cop hi havia menys temps per cuinar, els pots de Luengo van facilitar la reincorporació dels llegums en la dieta diària, especialment entre les famílies amb menys temps per cuinar.

L'esclat dels Luengo

El negoci dels Luengo va anar passant de generació en generació fins que a mitjans dels anys noranta Gaspar Luengo Asensio va agafar les regnes del negoci. "Va ser aleshores quan la història de la companyia va agafar embranzida: va canviar el model, la gestió i es van plantejar noves instal·lacions", rememora Pedro Luengo, actual conseller delegat i besnet del fundador. Amb el seu pare al capdavant, la facturació va disparar-se: si el 1995 rondava els 12 milions d'euros, el 2017 ja superava els 60. El creixement s'explica, en part, per la compra de diverses empreses del sector. Una de les primeres es va signar el 1996, amb l'adquisició de Vegas Bañezanas, però un dels moviments més importants va arribar el 2017, quan es va quedar amb Alimentos Naturales.

Era una de les seves principals competidores. El 2012 va arribar a facturar 60 milions d'euros, però el 2015 havia entrat en concurs de creditors. Luengo va desembutxacar 7,5 milions d'euros per quedar-se la unitat productiva d'Alimentos Naturales i les seves marques: la més coneguda, El Hostal. "Vam reactivar la planta i això ens va fer créixer molt en capacitat de producció", continua l'executiu.

Des d'aleshores, i ja amb la quarta generació al timó, la companyia té la seu i gran part de la logística d'envasament en una gran nau de 18.000 metres quadrats al municipi lleonès de Riego de la Vega, a tocar de la carretera nacional N-VI. D'allà en surten formats nous, que han ajudat a mantenir la companyia en bona forma, malgrat el pas dels anys: des de la gamma Luengo Origen –amb denominació d'origen–, fins a llegums secs i cuits procedents d'agricultura ecològica, passant per productes molt utilitzats per les persones vegetarianes o veganes, com la soja texturitzada. Mentrestant, pocs quilòmetres més al sud, al centre de La Bañeza, encara s'hi veu el logotip despintat de la marca a la paret d'una de les antigues instal·lacions de Luengo, que se'ls va quedar massa petita.