Neus Rossell: "Un hotel de dues estrelles per a mi ja és un luxe"

La comunicadora i mestra Neus Rossell (Sils, 1990) va ser educada en una família molt austera, en què "amb poca cosa" ja eren “superfeliços”. Amb només 16 anys va començar a treballar de cambrera al seu poble natal, i des de llavors no ha parat: “Mentre estudiava he estat sempre treballant. Als 17 vaig començar a l'escola de música on jo mateixa era alumna i quan s'acabava la temporada, a l'estiu, estava en un casal”.

Rossell s’ha pagat tota la seva formació. Amb els primers diners que va guanyar, però, es va comprar un cotxe: “Nosaltres en teníem un de tronat a casa, em van dir que me'l venien, però que en cap cas me’l donaven. Per això el vaig comprar a fora, perquè era més barat”. Després d’estudiar educació a la Universitat de Girona, va anar a Suïssa uns mesos per ampliar la seva formació: “Per fer-ho em vaig vendre el cotxe que m'havia comprat i així em podia pagar els estudis”.

Un dia, tornant de l’escola on treballava de professora, va decidir fer un vídeo: “Amb cap intenció de res. No sabia ni què eren els influencers”. A la comunicadora sempre li havia agradat xerrar i el món de la faràndula, però no s’imaginava que Jair Domínguez i Peyu li trucarien per col·laborar a El búnquer: “Ara mateix, tinc la vida perfecta perquè tinc les dues coses que vull amb el temps que necessito, comunicació i ensenyament”.

La presentadora de Bèsties i flames assegura que es guanya millor la vida a la ràdio: “La gent es pensa que és l’hora de programa i ja està, però són molts caps de setmana que estic tancada a casa i que no puc marxar perquè estic treballant”. Així i tot, a casa s’hi endú més feina de l’escola: “Tinc mals de panxa d'estrès. Estic pensant a veure amb aquest nen com ho puc fer, em venen activitats a la nit i em desperto i haig d'escriure-les”. “M'agrada la meva feina i la vull fer molt bé. Per això hi inverteixo més hores de les que haurien de ser per conveni”, assegura. “M'apassiona tant... A vegades veig a les sèries que algú treballa moltíssim i li dic al Jair [que és també la seva parella]: «No et fa enveja?»”, explica.

Pel que fa a les seves finances personals, la humorista no té grans despeses: “No fumo, no bec i no valoro la cuina, o sigui, jo amb una pasta bullida soc megafeliç. Crec que això em va molt a favor perquè no ho faig expressament, però em fa estalviar”. “M’agrada anar a córrer, anar a la muntanya; no tinc aficions en què gasti diners, tampoc”, afegeix. El que sí que li agrada és viatjar: "Vaig amb la furgoneta, però només hi puc anar a l'estiu, perquè a l'hivern em glaço. Llavors em gasto els diners en hotels, per estar còmoda. Amb la furgo ens dutxem amb aigua freda", rememora. I remarca: “Tampoc demano un superhotel, només que tingui dues estrelles per a mi ja és un luxe”. De fet, rebutja l’ostentació i les actituds massa servicials: “Una vegada vaig agafar l'aigua i va venir la senyora de l’establiment a dir-me «No, no, què fas? Te l’haig de posar jo al got». I li dic: «Però ho puc fer jo». Ens vam demanar perdó les dues, però em va agafar urticària. Jo no estava acostumada a veure coses tan riques”. La silenca admet que se sent incòmoda en aquests ambients: “Em sembla increïble que la gent fardi tant”, assegura.

Des que va marxar de casa als 22 anys, Rossell ha viscut sempre de lloguer, compartint pis. Però fa uns anys se'n va cansar: "Em deien: «T'apujo 200 euros el lloguer (així, per la cara) i, si no, te’n vas». O: «És que s'ha separat el meu fill i ha de venir a aquest pis». Estava farta de patir aquests problemes". Per això va fer el pas: “Vaig decidir que amb els diners que havia fet durant tota la meva vida em pagava l’entrada d’un pis”. Aquesta és, assegura, la millor decisió econòmica que ha pres. Ara viu tranquil·la sabent que no la poden fer fora de casa seva.

Després de cinc temporades treballant a El búnquer, aquesta és l’última: “Em fa molta pena. No havia fet mai ràdio, i m'ha donat moltíssim”. Destaca que ha après molt, sobretot de la gent del seu voltant. La comunicadora explica que li agradaria mantenir aquesta feina per a tota la vida. “És un sector molt inestable i serà el que hagi de ser. No tinc gaires fils d’on estirar, soc molt novella. La gent ha treballat aquí i allà i va preguntant”, detalla. Amb tot, Rossell explica que ha aprovat les oposicions de mestra, i això li dona tranquil·litat.