Els negocis que Francesc Cambó va obviar a les seves memòries

Quan parlem de Cambó, tothom pensa en un polític capital en la història de Catalunya, però poca gent és conscient de la seva importància com a inversor i empresari, que segurament sobrepassa la de polític, per sorprenent que pugui semblar. Ell mateix, a les seves memòries, es va encarregar de restar importància a la seva dimensió en el món empresarial: d’un total de més set-centes pàgines, la referència als negocis ocupa tan sols unes poques línies i en general per negar certes creences populars. “Durant molt anys fou cosa corrent atribuir-me grans aptituds per a guanyar diners lícitament i amb poc esforç. Ha estat aquesta una pura llegenda que va prendre origen amb la constitució de la CHADE (Compañía Hispano Americana de Electricidad)”, hi deia Cambó.

No sabem si el caràcter de llegenda es refereix al poc esforç esmerçat o bé al caràcter lícit dels seus negocis, però el cas és que aquest advocat empordanès sí que va tenir la capacitat de ser sempre al lloc adequat, i una prova d’això és precisament l’empresa que esmenta ell mateix, la CHADE.

Però anem a pams. El 1918 els alemanys havien sortit derrotats de la Primera Guerra Mundial i el Tractat de Versalles havia de suposar tot un manual d’espoli de la potència perdedora. Molts empresaris alemanys van reaccionar de pressa per fer desaparèixer el seu nom de les empreses que gestionaven, amb la finalitat que no caiguessin en mans dels països aliats. La solució va ser simular transaccions a nous propietaris no alemanys i, si podia ser a ciutadans espanyols -neutrals durant el conflicte-, molt millor. I és per això que el 20 de febrer del 1920 es van reunir una sèrie de personatges a la seu del Deutsche Bank de Berlín, on van signar el document en virtut del qual la CATE (Compañía Alemana Transatlántica de Electricidad) passava a ser la CHADE (Compañía Hispano Americana de Electricidad).

No era només un canvi de denominació de la lucrativa concessionària de la distribució elèctrica de Buenos Aires, sinó que també suposava la creació d’una societat diferent amb uns accionistes aparentment diferents. I allà hi era Cambó. La profecia feta just un any abans a un amic s’havia complert: “Necessito fer una fortuna que m’abasti per a viure confortablement; que em permetés fer alguns viatges i que si els deures polítics m’ho demanessin, pogués consagrar totes les meves forces al servei del meu país, sense haver de preocupar-me de cap problema d’ordre material”.

Pocs mesos després del traspàs de la CHADE, un altre gran projecte empresarial amb Cambó a bord va estar a punt de tirar endavant: el Trust Hispano Italiano. A grans trets, consistia en apropiar-se d’empreses italianes molt importants aprofitant la devaluació de la lira un cop acabada la guerra. El pla semblava no tenir fissures, però el govern espanyol no ho va veure tan clar i va dedicar-se a posar-hi bastons a les rodes fins a fer fracassar el projecte. En tot cas, la CHADE, gràcies a unes tarifes fora mida i uns serveis pèssims, va proporcionar grans dividends als seus accionistes, entre els quals hi havia Francesc Cambó.

La següent aparició estel·lar de l’advocat empordanès al món de les grans empreses afecta de ple ni més ni menys que la Barcelona Traction, Light & Power, o sigui la Canadenca. La relació de Cambó amb l’enginyer Dani Heinemann, el totpoderós president del hòlding Sofina, també li va obrir les portes al capital d’una de les grans empreses catalanes del moment. A diferència de la concessionària argentina CHADE, el cas de la Canadenca no tindria un final feliç per a Cambó i Heinemann. El magnat Joan March, enemic jurat de Cambó, es va proposar apropiar-se-la. Quan Heinemann va contactar amb Cambó per traçar un pla de defensa, aquest li va dir: “Si March ha decidit apropiar-se de la Canadenca, no hi tenim res a fer”. Un cop més, encara que anys més tard, la profecia es va complir.

La mort de Cambó, als 70 anys i en circumstàncies poc clares, va tallar de soca-rel una sèrie de projectes que passaven, probablement, pel seu retorn a Espanya per recuperar el protagonisme perdut durant el pseudoexili argentí.