Maria Xinxó: “No m’he sentit mai ben pagada”
La periodista repassa la seva trajectòria professional i detalla quina relació manté amb els diners
La presentadora i locutora, Maria Xinxó (1982), va tocar els primers diners sortint de missa al barri de Gràcia de Sabadell, la seva ciutat natal: “De petita em vaig trobar mil pessetes a sota d'un cotxe i vaig pensar «soc rica!»”. Més tard, als 13 anys, va començar a treballar cuidant a l'avui actriu Joana Vilapuig, i fent de cangur va aprendre el valor de l’estalvi: “En l’únic que em gastava els diners era en la Superpop”.
Després de descartar el grau de farmàcia, Xinxó va optar per fer periodisme: “A la universitat m'ho vaig passar molt bé amb els companys, però jo he après als mitjans locals, que és on he crescut”. Més endavant, va fer pràctiques a RAC1: “Recordo el segon dia pujar al taxi tornant cap a la redacció i demanar-li al conductor, amb una il·lusió tremenda, sintonitzar la ràdio per sentir-me”. Després va "entrar a la roda” i va anar encadenant diferents projectes a diversos mitjans locals i nacionals. La joia de la corona, però, assegura que va ser fer Islàndia: “Va ser l'època laboral més feliç, era un programa màgic. No entenc que RAC1 decidís prescindir-ne.”
El juliol passat va deixar la ràdio: “La meva idea era ser autònoma. I deixar de banda fer un programa diari, perquè és molt esclau”. Però va presentar-se-li l’oportunitat d’entrar a La Selva, el programa de tardes de TV3: “D'entrada vaig dir que no, però al final vaig pensar que me’n penediria tota la vida, mai havia estat a la casa gran i era una bona oportunitat”. Tot i això, és autònoma: “Com que és el primer any, pago 90 euros al mes, però a la que em facin pagar 300 euros potser hauré de deixar-ho, perquè no em sortirà a compte”.
Pel que fa a l’habitatge, Xinxó ha viscut sempre de lloguer: “Ets molt vulnerable quan estàs de lloguer, jo he tingut un propietari que no ha volgut especular i el preu era ajustat”. “Tot i això, d'un dia per l'altre em va dir «necessito el pis, has de marxar». Feia deu anys que hi vivia. Per mi era casa meva i havia de marxar-ne”, explica la presentadora. I segueix: “Vivia en un àtic on pagava 700 euros, tot i que vaig acabar pagant-ne 875”. Inicialment, relata, no tenia cap intenció de marxar de Barcelona, però no es podia permetre els preus: “Ni de lloguer ni molt menys de compra. Així que per amor, cap a Rubí”.
Allà s’ha comprat un pis d’obra nova amb la parella: “És la manera que hem trobat de poder-nos pagar el pis”. “Paguem ara una part, d'aquí a uns mesos quan hagin posat el sostre en pagarem una altra i així”, explica la periodista, que té marge per anar estalviant entre les entregues. Quan hi entrin a viure demanaran el préstec: “La hipoteca em fa por, estic cagada. Tinc por que no siguem capaços de pagar-ho i d'haver de demanar ajuda. Jo no he demanat mai diners i és una cosa que avui no vull fer”.
50 euros d'estalvi al mes
Fa anys ja va intentar comprar-se un pis sola: “Valia 140.000 euros, però no vaig poder comprar-lo perquè no tenia la inversió inicial i mira que treballo des dels tretze anys”. “A la meva vida he estat una mileurista i, costa molt estalviar”, assegura Xinxó, que diu que tot “el que entra se’n va”. “No he tingut mai un crèdit, ni deutes ni m'he quedat mai en números vermells perquè he vigilat molt. Sempre he tingut un racó. Fa anys vaig fer-me un pla d'estalvi, traient cinquanta euros cada mes, que és un valor petit i simbòlic, però és millor que res”, assegura.
El moment econòmic més delicat va ser quan Xinxó ho va deixar amb la parella amb qui vivia: “Vaig haver de fer números i reduir despeses perquè no em podia pagar el pis amb el sou que tenia en aquell moment. Jo cobrava 1.308 euros al mes treballant tot el dia a 8TV, a 8 al dia amb el [Josep] Cuní”. De fet, Xinxó denuncia els sous que es cobren en el sector de la comunicació: “Jo no m'he sentit mai ben pagada, no crec que per les hores que hi dediques i per la responsabilitat que tens estigui bé. El meu sou més elevat són 2.500 euros, per algú seran molts diners, però és una feina que t'hipoteca absolutament tot el dia”. I en diverses ocasions s’ha hagut d’estrènyer el cinturó. A més, la comunicadora defensa que a l’escola hi hauria d’haver formació sobre finances: “Jo he trobat a faltar unes nocions bàsiques per anar pel món”.
