El 'loser' més gran de Wall Street revifa per fi

Impossible de gestionar ni d'invertir-hi. Així és com els inversors han vist el banc nord-americà Citigroup durant molt de temps. Des de fa més d'una dècada, l'entitat, que va arribar a ser la més gran dels Estats Units, ha estat un cas perdut. Cotitza a la meitat del valor que tenia l'any 2006. És l'únic gran banc nord-americà que aspira a una valoració inferior al seu màxim d'abans de la crisi financera. Trieu qualsevol indicador i Citi serà sempre l'últim en comparació amb els seus rivals. L'entitat té més personal que Bank of America, però només obté un terç dels beneficis.

El seu premi per aquesta miserable derrota no és un trofeu de participació, sinó una ordre per part dels reguladors, que li demanen que millori la supervisió interna i canviï la manera com mesura el risc. La firma es va convertir en la mofa de Wall Street el 2020 quan va transferir accidentalment 894 milions de dòlars als creditors de Revlon, una empresa fallida. Que Jane Fraser es convertís en la primera dona a dirigir un banc de Wall Street després d'aquest embolic va ser un asterisc en el seu nomenament. El terme penya-segat de vidre (glass cliff, en anglès) s'utilitza per descriure el fet de designar dones per als llocs de responsabilitat en empreses enmig d'una greu crisi.

Semblava com si Fraser hagués de caure d'aquell penya-segat. Alguns empleats de Citi van protestar que era una consultora, no una banquera de veritat, perquè la directiva havia estat una dècada a McKinsey abans d'unir-se a l'entitat el 2004. Els que van comprar accions en el seu primer dia com a consellera delegada el 2021, s'estaven empassant uns rendiments anuals del -15% a mitjans del setembre de l'any passat.

Però ara s'està produint un gir notable. El 13 de setembre, Fraser va anunciar una reestructuració. Més tard va presentar plans per acomiadar 20.000 treballadors a finals del 2026, dels quals a uns 7.000 ja se'ls ha ensenyat on és la porta. Els inversors estan redescobrint la seva fe en l'empresa. El preu de les accions de Citi va augmentar més d'un 50% entre el setembre i el març, la qual cosa significa que Fraser està de camí cap a un guardó més enllà del de "primera dona que fa alguna cosa". Pot ser que es converteixi en la banquera que va capgirar Citi.

Per entendre quin èxit representaria això, fixeu-vos en la creació del banc l'any 1998. Citi havia de ser-ho “tot, per a tothom, a tot arreu”, recorda Ernesto Torres Cantú, que fa 22 anys que treballa al banc i dirigeix el seu negoci internacional. Aquesta era l'ambició de l'entitat sota la direcció de Sandy Weill, que era una llegenda a Wall Street. Weill havia comprat i fusionat institucions financeres per formar un "supermercat financer". L'any 2000 Citi era el banc més gran del món, segons la seva base de capital.

"Tot, per a tothom, a tot arreu"

Els defectes són clars en retrospectiva. Citi es va inflar. Les capes de gestió van enfosquir el que estava passant, que –a mitjans dels anys 2000– era una gran quantitat de préstecs hipotecaris dolents. El 2008 Citi va requerir més diners de rescat que qualsevol altre banc. Va acomiadar 75.000 persones, una quarta part de la seva plantilla. El preu de les seves accions, que el 2007 era de més de 500 dòlars i havia valorat l'empresa en 270.000 milions de dòlars, va caure per sota d'un dòlar el 2009. Després de la crisi financera, la cúpula de Citi va prometre simplificar l'empresa. Es van vendre actius. Sigui com sigui, Torres Cantú ho té clar: "Totes les altres reestructuracions que hem fet, fins a aquesta, volien preservar aquesta idea [d'estar en tots els negocis de tots els mercats] d'una manera o altra".

Ara Fraser ha abandonat aquesta missió d'una vegada per totes. La seva primera decisió va ser dissenyar un pla per vendre's tretze bancs de consum. Aquestes retallades han obert el camí per a la següent fase: la reestructuració. L'embolic anterior s'ha substituït per cinc empreses que depenen directament de Fraser. La reorganització ha retallat tràmits burocràtics, ha eliminat milers de llocs de treball i ha encès una llum al final del túnel per al rendiment. El que ha quedat clar és que Citi té una joia de la corona: la seva branca de serveis, que utilitza una sisena part del capital de la firma i ha retornat el 20-25% d'aquest capital durant l'últim any. Els rendiments dels altres negocis són pobres o, en el millor dels casos, mediocres.

Fer brillar el negoci

Fraser vol una joia de la corona més gran i també li agradaria donar la volta als dos llastres: la banca i la gestió de patrimonis, per als quals ha contractat sang nova. Els inversors n'estan encantats. El preu de les accions de Citi ha augmentat gairebé el doble que el dels altres grans bancs nord-americans des del setembre. Però els canvis tindran resultats? Citi encara està sota l'escrutini del regulador. Els comptes de la firma del primer trimestre, publicats el 12 d'abril, van ser mediocres i el preu dels seus títols va caure.

No obstant això, hi ha la sensació que Citi per fi està canviant. Reflexionant sobre la decisió de l'empresa d'abandonar els seus negocis globals de banca de consum, el director d'operacions de la firma, Anand Selva, ho recorda així: "Anys enrere estàvem competint amb tots aquests grans bancs regionals i globals". Però a mesura que les regulacions van canviar, molts van deixar de funcionar, i van quedar només els bancs locals com a competidors. "Tu decideixes on vols centrar-te... i crees escala", diu. Citi ja no ho serà tot, per a tothom, arreu.