L’opa a Abertis desferma una batalla política i personal

Una decisió política va malmetre a finals del 2007 l’oferta que Abertis va fer per comprar la italiana Autostrade, el precedent de l’actual Atlantia. Quan la que havia de ser l’operació corporativa de l’any estava enllestida i pactada, el govern de Romano Prodi ho va impedir, especialment per l’oposició del ministre Antonio Di Pietro. Ara la truita s’ha girat i és Atlantia qui vol comprar Abertis i, malgrat que el ministre d’Economia, Luis de Guindos, no desaprofita cap ocasió per dir que el govern espanyol serà neutral, el cert és que l’executiu de Mariano Rajoy s’ha reservat el dret de vetar aquesta operació. Ho ha fet fins i tot en contra del criteri de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El pols, en lloc d’aclarir la lluita entre Atlantia i ACS per comprar Abertis, amenaça de provocar un litigi internacional de llarg recorregut i resolució incerta.

I, com si fos una seqüela fílmica, molts dels protagonistes de la pugna per aconseguir Abertis ja van tenir el seu paper en l’oferta que el 2006 la companyia de la qual ara és conseller delegat Francisco Reynés va fer per Autostrade, l’empresa d’autopistes italiana que està controlada per la família Benetton i que dirigeix Giovanni Castellucci.

Ja va tenir un paper el 2006, i el torna a tenir ara, Florentino Pérez, el president del Reial Madrid i de la constructora ACS. Aquesta companyia era el 2006 un dels socis de referència d’Abertis. En tenia un 25%, i si la catalana hagués comprat Autostrade s’hauria convertit en un soci de referència del gegant resultant. L’operació no va sortir i ACS va començar a retirar-se del capital d’Abertis -en va acabar de sortir el 2012- per centrar-se en la lluita per Iberdrola. Però ara ACS vol competir amb Atlantia i comprar Abertis, i la companyia que presideix Florentino Pérez ha presentat una oferta a través de la seva filial alemanya, Hochtief.

Florentino, que el 2006 tenia un paper secundari, ara pot ser el protagonista principal. Si Atlantia va oferir 16.300 milions per Abertis, ell ha apujat l’oferta fins als 18.600 milions. És el mercat, i la seva millor oferta sortiria com a guanyadora de la cursa. Però altres factors han entrat en l’argumentari de la batalla: la política altra vegada. De moment Florentino té avantatge. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va revelar aquesta setmana que el govern de Mariano Rajoy ja està tramitant la petició d’autorització d’ACS per comprar Abertis, mentre que Atlantia ni tan sols ha presentat una petició, que, segons defensa, creu que no ha de fer.

Atlantia, de fet, va rebre l’aprovació de la CNMV a la seva oferta per Abertis i també té el vistiplau de Brussel·les. Això ha despertat un nou enfrontament entre una part del govern espanyol, el que representen Íñigo de la Serna i Álvaro Nadal, i el supervisor dels mercats, encarnat en la figura del president de la CNMV, Sebastián Albella. El govern espanyol, en consell de ministres, va aprovar dos requeriments a la CNMV -un del ministeri de Foment i l’altre del d’Energia- on diu al supervisor que l’oferta per Abertis l’ha d’aprovar el govern, perquè afecta autopistes que són concessió de l’Estat i telecomunicacions, ja que Abertis és el primer accionista de Cellnex i Hispasat. De la Serna deixava clar aquesta setmana que l’operació pot dependre d’una decisió política: “Si una empresa pren el 100% de les accions d’una companyia que gestiona les autopistes d’un país, és de sentit comú que el govern d’aquest país tingui alguna cosa a dir sobre aquesta empresa i la seva solvència i capacitat per gestionar autopistes”.

La CNMV no ho veu igual. Com que el calendari de l’oferta pública d’adquisició (opa) està aturat per la contraoferta d’ACS, l’organisme supervisor es va limitar a dir que “examinarà amb detall” els requeriments que li ha enviat el govern espanyol. En una nota, la CNMV va deixar clar que va autoritzar l’opa d’Atlantia en “estimar que compleix tots els requisits” legals. I el president de l’organisme, Sebastián Albella, va dir després que han aplicat la normativa “segons els principis de deixar fluir el mercat”.

La clau de l’enfrontament, segons fonts que coneixen l’operació, és en el pols que una part del govern espanyol, liderat pel ministre d’Energia, Álvaro Nadal, manté amb els reguladors per defensar les seves competències. Però també es denoten diferències entre una part dels ministres de l’àmbit econòmic, com Nadal i de la Serna, amb el titular d’Economia, Luis de Guindos, que té els ulls posats a obtenir un càrrec a Europa. I, mentrestant, Abertis veu limitada la seva capacitat d’acció -l’opa comporta el deure de passivitat- i sense poder tirar endavant alguns projectes i, fins i tot, el pla estratègic, que no tindria sentit si pot canviar la propietat en un termini breu, expliquen fonts de la companyia.