Lafarge Montcada: cas obert

“La secció [el tribunal] acorda: ordenar a l’administració demandada [la Generalitat] l’adopció de les mesures que condueixin al tancament, la clausura i el precinte de l’activitat que desenvolupa la condemnada [LafargeHolcim] a la carretera C-17, km 3, terme municipal de Montcada i Reixac”. És la sentència que pesa sobre la històrica fàbrica de ciment (l’antiga Asland) situada en una de les sortides de Barcelona cap al nord. El Tribunal Suprem va desestimar fa una setmana els recursos que hi havia contra aquesta decisió i que, en pocs dies o setmanes, podria ser ferma, tot i que encara queden pendents de resoldre un parell de recursos judicials a Catalunya. I, lògicament, la direcció de Lafarge i el comitè d’empresa fan mans i mànigues per evitar-ho.

L’ordre de tancament de la històrica planta, després de més d’un segle d’activitat, obeeix a un llarg litigi originat per un error administratiu. Però en el litigi s’han format dos bàndols clarament enfrontats. Per una banda, l’empresa i els treballadors han unit forces i s’han conjurat per mantenir-hi la producció. I, per una altra, l’equip de govern de l’Ajuntament de Montcada i Reixac –format per en En Comú Podem i ERC i la seva alcaldessa, Laura Campos– i l’Agrupació de Veïns del Barri de Can Sant Joan, que volen de totes totes el tancament de la fàbrica.

I enmig la Generalitat, on va començar el conflicte. El problema ve de l’època de govern del tripartit, quan el conseller de Medi Ambient era Francesc Baltasar (ICV). Aquella administració va donar l’autorització ambiental a la fàbrica de ciment el 2008. Però els tribunals la van tombar no per un problema de contaminació o d’emissions, sinó per un error de tramitació. Des d’aleshores el litigi s’ha anat embolicant. El cas és que ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria executar la sentència i tancar la fàbrica. Però, mentrestant, l’empresa ha sol·licitat una nova autorització ambiental, que s’està tramitant. L’esperança per a l’empresa i els treballadors és que l’autorització arribi abans que l’execució de la sentència.

L’autorització està en tràmit. “Ja s’ha fet l’exposició pública i ara estem pendents de la resposta a les al·legacions”, explica Vicente Pedro, director de la planta. Està segur que s’obtindrà l’autorització, però “la gran incògnita” és si arribarà abans del tancament. Conchi Jiménez, presidenta del comitè d’empresa, explica la situació: “Tenim l’aigua al coll, ja només ens queda un foradet per respirar”.

Els últims dies han estat intensos per a la direcció de l’empresa i els treballadors, amb reunions amb els diferents grups polítics del Parlament i amb la direcció general de Qualitat Ambiental per trobar-hi una solució. La situació política no hi ha ajudat, perquè la trencadissa al Govern amb la sortida de Junts va comportar un canvi en la direcció general. Marc Sanglas va deixar el càrrec fa poc més d’un mes per assumir la secretaria de Mobilitat i va ser substituït a la direcció general de Qualitat Ambiental per Mireia Boya.

Quan a finals de novembre el Suprem va rebutjar els recursos de la Generalitat, l’empresa i els sindicats i el departament d’Acció Climàtica, fonts del Govern van recordar que la resolució encara no era ferma perquè quedaven per resoldre uns recursos de cassació al Tribunal Superior i que calia “tenir en compte que actualment s’està tramitant la legalització de l’activitat arran d’una nova sol·licitud efectuada per l’empresa Lafarge el 3 de març del 2021 per l’anul·lació de les autoritzacions ambientals a conseqüència de les sentències del 27 de desembre del 2019”.

El comitè d’empresa n’urgeix la tramitació i ho ha traslladat a la Generalitat en una reunió mantinguda dijous, però Qualitat Ambiental estaria disposada a allargar el termini perquè l’Ajuntament n’informi, cosa que els sindicats rebutgen perquè el termini ja s’ha exhaurit i volen que la tramitació entri a la reunió de la ponència del dia 13. Allargar el termini, asegura Conchi Jiménez, comportaria que l’autorització ambiental no arribaria fins al febrer o el març, massa tard per als treballadors.

L’enfrontament entre l’empresa i els veïns, malgrat que el litigi se centri en l’autorització ambiental, va més enllà. L’Agrupació de Veïns de Can Sant Joan i la Plataforma Antiincineració mantenen que l’empresa és molt contaminant en emissions, cosa que nega la direcció, que assegura que es compleixen tots els nivells exigits per la legislació espanyola i comunitària. Les dades de les emissions són públiques. “Es compleixen tots els paràmetres”, assegura Jaume Ramon, responsable de medi ambient de la planta. No ho veu igual José Luis Conejero, portaveu dels veïns: “Afecta la salut d’una població pròxima”. Conejero detalla que hi ha una escola a pocs metres, que s’hi està construint també una llar d’infants i que els nens tenen problemes respiratoris. A més, es queixa del soroll que produeix la planta.

En el fons també hi ha un problema terminològic. El forn utilitza com a combustible un 50% de coc de petroli, però l’altre 50% correspon a valorització de residus. Tècnicament, combustibles alternatius. Són fangs de depuradora, farines animals i més residus no especials. Però els veïns ho veuen com una incineradora que pot emetre dioxines, partícules, metalls pesants i sulfats i nitrats, entre més coses. L’empresa insisteix que hi ha un control i una anàlisi prèvia d’aquest combustible alternatiu.

El comitè d’empresa, per la seva banda, no creu que hi hagi una afectació per a la salut. “No tenim més malalts que en qualsevol altra empresa”, explica Conchi Jiménez. De fet, els sindicats creuen que l’equip de govern municipal té la intenció de tancar la planta sigui com sigui i els membres del comitè asseguren que, una vegada, l’alcaldessa els va arribar a dir que la cimentera hauria de tancar “encara que sortissin flors per la xemeneia”.

Rere el conflicte hi ha dades. La planta té quasi 330 treballadors, entre directes i subcontractes. Però el tancament afectaria més gent, explica el comitè d’empresa. Aigües amunt hi ha els empleats de les pedreres, que també es podrien veure afectats. I aigües avall, els treballadors de les plantes de formigó que el grup té a Catalunya. A més, també s’han de tenir en compte altres serveis, com el manteniment de la planta, la neteja i el transport. “Fins a 500 famílies es podrien veure afectades pel tancament”, diu la presidenta del comitè.

L’empresa assegura que ha fet un esforç per mantenir la planta i millorar-la. Segons el director, des de l’any 2006, quan es va començar a tramitar l’autorització –després anul·lada pels tribunals–, s’han invertit prop de 18 milions d’euros per minimitzar l’impacte de la planta, amb nous filtres, mesures contra el soroll i la rebaixa de les emissions. “Mai s’hi ha deixat d’invertir”, assegura Vicente Pedro, que detalla que la factoria és una de les que té més bons indicadors ambientals del grup LafargeHolcim a tot el món. La planta fabrica actualment unes 650.000 tones de ciment a l’any, però té capacitat per arribar a 950.000 tones, segons la direcció.

La lluita dels veïns continua i aquest mateix divendres una delegació, amb una pancarta on es podia llegir “La incineració és càncer”, es va plantar davant la direcció general de Qualitat Ambiental per tornar a exigir el tancament de la fàbrica. A més, van lliurar un escrit en què demanaven a la Generalitat que executi el tancament, acompanyat de 1.560 signatures (Montcada té més de 35.500 habitants). A l’escrit, dirigit a la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, els veïns expliquen que des del 2006 es porten fangs de depuradora a la planta, amb la qual cosa “la cimentera es converteix també en una incineradora”. També hi recorden les sentències que avalen el tancament i, alhora, s’introdueix un nou argument: com que consideren la cimentera una incineradora, s’ha de tancar per la moratòria aprovada pel Parlament contra aquesta mena de plantes.

En aquest sentit, recorden que la llei 2/2021 estableix que el Govern, en el termini de dos anys, ha d’aprovar un pla per procedir al tancament i desmantellament de les incineradores existents. A més, la norma també estableix que no s’admetran a tràmit propostes per construir o ampliar instal·lacions d’incineració. I la llei indica que queden suspeses, fins a l’aprovació d’aquest pla, les tramitacions dels expedients de nova construcció o l’ampliació d’infraestructures d’incineració.

Els veïns que estan en contra de la cimentera s’agafen a aquest últim precepte per argumentar que la cimentera no pot rebre una nova autorització ambiental. “Volem afegir que aquesta nova autorització tramitada per Lafarge està plena d’irregularitats i de documentació totalment desfasada i sense fonament ni jurídic ni tècnic”, indiquen a l’escrit, on també recorden que la multinacional va haver de pagar als Estats Units 778 milions de dòlars com a compensació per la seva relació a Síria amb l’Estat Islàmic.

Amb els veïns que van portar l’escrit hi havia l’alcaldessa, Laura Campos. “Creiem que com a ajuntament havíem de fer aquest acompanyament a la plataforma i, de rebot, als veïns i veïnes que han signat”, declarava a l’ACN. L’alcaldessa admetia que el procediment judicial encara no estava esgotat del tot i “en aquest temps l’empresa i la Generalitat el que faran és agilitzar tot el tràmit del que ha de ser l’autorització ambiental”. “Més enllà del recorregut que queda [als tribunals] amb la cassació autonòmica, la Generalitat hauria de demanar l’execució de la sentència i, pel principi de precaució, demanar el cessament de l’activitat”, va concloure. El cas, ara per ara, continua obert.