L'exemple australià: de zero al 100% en renovables en vint anys
L'Austràlia Meridional fa el tomb al seu mix energètic gràcies a l'aposta publicoprivada i unes condicions idònies
“És un poble treballador”, assegura Liz Wilson, des de Whyalla, a Austràlia Meridional. “Tenim un atur més alt, hi ha molta gent gran i depenem d’una companyia, GFG. Es dediquen a l’acer”. Situat a la península d’Eyre, Whyalla té 21.244 habitants, un atur del 7,7% –dos punts per sobre de la mitjana australiana–, i 1.311 (12,8%) treballadors a la foneria més gran de l’hemisferi sud. Aquí el govern estatal vol invertir-hi més de 500 milions de dòlars (301 M€) en un projecte per generar 200 megawatts de “combustible verd” el 2026.
Amb una població similar a Sabadell i Barcelona agregades i una superfície com la de Bolívia o Egipte, Austràlia Meridional ha aconseguit passar de l'1% d’energies renovables el 2007 a assolir més del 75% el 2023, segons l’Agència Internacional de l’Energia. De fet, el govern laborista de Peter Malinauskas ha escurçat el termini per aconseguir que la generació d’energia sigui totalment verda: aquest 2025 preveuen assolir el 85% i en dos anys, el 2027, el 100%.
En cinc anys la generació d’energia per plaques solars domèstiques ha crescut un 81% i la d'explotacions industrials, un 97%. L’energia verda suposa el 52% del consum anual i les plaques de les teulades, que són presents a un 49,8% dels habitatges, sumen un 22% del total, segons l’Australian Energy Regulator (AER). Per a Vince Duffy, director executiu adjunt del departament d'Energia i Mineria d'Austràlia Meridional, els factors que han contribuït a la transició són un lideratge governamental, un clima favorable, una legislació proinversions, una xarxa de gran abast i un estat amb una baixa densitat de població. “Comptem amb aquests avantatges naturals i la gent estava disposada a invertir a Austràlia Meridional”, afirma Duffy.
A Whyalla l’aliança amb el sector privat va finançar la bateria més gran del món, instal·lada per Tesla el 2017, i continua sufragant projectes com el de la francesa Neoen, que ha obtingut 99 milions de dòlars (59,5 M€) per a un parc eòlic a la mina d’Olympic Dam, la quarta reserva mundial de coure del planeta.
Sorpasso al gas
“Està impulsat per l’economia, no pels incentius”, assegura Anthony Blankers, professor d’Enginyeria a l’Australian National University. “És l’empenta tecnològica arreu del món. L’energia solar, en particular, sempre ha excedit les expectatives de tots els governs”. De fet, el 2017-2018 el gas representava gairebé set vegades més producció que l’energia solar, però en l’últim any l’energia solar (3.964 GWh) i l’eòlica (5.977 GWh), amb 24 parcs, han passat per davant del gas (3.343 GWh).
“La legislació és un component important”, afegeix la doctora i investigadora de la Universitat d’Adelaida Rachelle Kernen. Des del 2005 Austràlia Meridional ha reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 57% i les tones de CO₂ de la generació d’energia han passat de 8,8 a 2,2. “És el sistema de gigawatts més gran del món que se sustenta amb renovables”, afegeix el doctor Ali Pourmousavi Kani, de la Universitat d’Adelaida.
Ara un dels reptes és transportar l’energia als estats veïns i ciutats com Melbourne o Sidney, amb poblacions similars a Berlín, amb una tercera connexió d’alt voltatge de 700 quilòmetres amb Nova Gal·les del Sud. “Amb Project Energy Connect, Heywood i MurrayLink, els tres interconnectors, podrem exportar fins a 1.500 megawatts”, afirma el director executiu adjunt del departament d'Energia i Mineria, Vince Duffy.
Qüestió de probabilitats
“És un senyal als inversors privats” subratlla el doctor Pourmousavi Kani. “Si construeixen una central elèctrica aquí, tindran accés a tot el mercat nacional d’energia”. Una oportunitat econòmica que pot crear a l’estat entre 4.400 i 6.700 llocs de feina d’ara fins al 2025, segons un estudi de la Universitat Tecnològica de Sydney, en comparació amb els 833 treballadors que té la indústria fòssil a l’estat. Per a Blankers, Austràlia és un lloc idoni per les renovables perquè “si tens un sistema de transmissió de més d’un milió de quilòmetres quadrats, les probabilitats que no hi hagi vent o sol enlloc són molt baixes”.
En l'àmbit federal, laboristes i liberals no es posen d’acord en un país on el carbó és molt abundant i que s’ha convertit en el segon exportador de gas liquat del món. Duffy assegura que els combustibles fòssils tenen un rol de suport i que el gas pot ajudar altres països a fer la transició. Per Rachelle Kernen és improbable pensar que el 2027 s’acabi el gas: “Puc entendre que continuïn exportant si el mercat es converteix a les renovables d’aquí a dos anys”, conclou.
Mentrestant a Whyalla, Liz Wilson assegura que no vol ni sentir a parlar del pla de Peter Dutton, líder de l’oposició, per construir reactors nuclears enmig d'un clima de factures inflades pel preu de la llum. Aquest any, tot i els preus negatius de l’energia solar durant les hores centrals del dia, el gas o el carbó (que a Austràlia suposa més del 40% de la producció d’energia) han encarit els preus. L’AER alerta que els proveïdors apaguen les centrals verdes per evitar els preus negatius, encarint el preu final al consumidor, ja que la demanda s’ha de cobrir amb fonts més cares. “Penso que a Austràlia o globalment voldríem veure una reducció de les factures elèctriques i, ja saps, ser ecològics”, remarca Wilson.
