L'aficionat de jazz barceloní que va deixar la trompeta per crear Cinesa

El juliol de 1936, quan el cop d'estat va fracassar i Espanya es va abocar a la Guerra Civil, Alfredo Matas va fer les maletes, va acomiadar-se de Barcelona i va enfilar cap a França. Tenia setze anys. Era fill d'una família d'empresaris tèxtils i feia uns quants anys que estava obsessionat amb el jazz: li agradava tant que els seus pares li havien comprat una trompeta. Quan va haver de marxar, no va dubtar ni un segon a endur-se-la. Li va fer servei, perquè a l'exili va guanyar-se la vida tocant-la en petits escenaris de París, Marsella i diverses ciutats suïsses, acompanyant un grup de jazz. El 1944, quan va tornar a Barcelona, va convertir-se en un dels noms habituals del Hot Club, la meca dels aficionats del jazz a la capital. Si en aquell moment algú li hagués dit que el seu futur professional no passava per la trompeta, segurament no se l'hauria escoltat. Però no hi passava: el destí d'aquell jove era revolucionar el sector cinematogràfic espanyol. 

Avui, Alfredo Matas és molt més conegut pel seu vessant de productor, distribuïdor i exhibidor de cinema que no pas per la seva destresa amb els pistons. El punt de gir va ser una trobada fortuïta. A mitjans dels anys 40, va coincidir amb José Arquer. Era un empresari que tenia entre mans l'obertura d'un complex d'oci a l'avinguda Diagonal de Barcelona. Hi havia projectat una sala de cinema, un petit teatre, un restaurant i un bar. Va convèncer l'amant del jazz per associar-s'hi i gestionar junts l'aventura. L'11 d'octubre de 1946, el públic va aplaudir fort al final de la projecció d'Enric V, la pel·lícula que va inaugurar el mític Cinema Windsor Palace. Aquest local va ser la primera pedra d'un imperi que va desembocar en l'actual Cinesa, la principal cadena d'exhibició de l'estat: té 35 cinemes, 400 pantalles, 93.000 butaques i el 2023 va moure 100 milions d'euros. 

La troballa del Cinerama

El 1958 Matas va assabentar-se que, a París, s'hi acabava de presentar un nou sistema cinematogràfic. Es deia Cinerama i prometia als espectadors una experiència revolucionària: tenia una pantalla panoràmica, corbada i de grans dimensions. El sistema ja feia anys que havia enlluernat els Estats Units. Ensumant-se'n l'èxit, el barceloní va convèncer els inventors de dur la nova tecnologia al mercat espanyol. El tàndem de Matas i Arquer va seduir uns quants empresaris per constituir la Compañía de Iniciativas y Espectáculos Sociedad Anónima, avui coneguda com a Cinesa. Entre ells hi havia noms com el de Joaquín Viola, advocat i posteriorment alcalde de Barcelona; Maximiliano García Álvarez, propietari d'establiments com el cine Albéniz de Madrid; i l'inversor Jaime Castell, que va convertir-se en vicepresident i màxim accionista de la companyia.

Banco de Madrid, amb qui els empresaris tenien bona relació, també va entrar a l'accionariat i va concedir una sucosa línia de crèdit a l'empresa. Cinesa va començar a créixer. A banda de la instal·lació dels seus primers Cinerama al Cine Albéniz de Madrid i al Cine Nuevo de Barcelona, el 1962 van tirar endavant el primer cinema ambulant: l'Itinerama. El 1964 van obrir dos cinerames més. Tot anava bé fins que aquest sistema cinematogràfic va fracassar: fer pel·lícules per a Cinerama era massa car i complex. El 1966 Hollywood va deixar de rodar-ne i Cinesa va haver d'adaptar-se a correcuita. 

Una expansió amb sotracs

Si el 1970 tenia onze sales, el 1972 ja en controlava 25. "Va ser una dècada de consolidació del cinema com a forma d'oci", contextualitza Carolina Luis-Bassa, directora del màster de màrqueting de la UPF-Barcelona School of Management. Hi van contribuir les millores tècniques, però també el final del franquisme i l'època del destape, segons l'experta. Tanmateix, el negoci va trontollar fort amb la crisi de principis dels vuitanta. La manca de públic va dur els creatius de Cinesa a inventar el Dia de l'Espectador. L'estratègia va funcionar. 

En paral·lel, un petit inversor anomenat William Forman, titular de la llicència d'explotació de Cinerama, havia anat comprant accions de Cinesa. Quan el seu fill va agafar-ne el relleu, va comprar les accions a Banco de Madrid i els Forman van convertir-se en accionistes majoritaris. Van acordar vendre l'empresa al colós United Cinemas International (UCI). Avui Cinesa és part del Grup Odeon-UCI la cadena de cinemes més gran del món, controlada per AMC Theatres.