Keycatch s’anticipa als bacteris a les piscifactories
Una estudiant de la UPF impulsa una companyia tecnològica que vol evitar l’ús d’antibiòtics i les pèrdues als criadors per la mort massiva de peixos
Possiblement pocs lectors ho deuen saber, però la meitat del peix i el marisc que es menja al món no es pesca, sinó que es cria en piscifactories. Això té un problema: els bacteris i els virus entren molts cops en els tancs d’aigua on es crien aquests peixos i provoquen una gran mortalitat, amb les pèrdues econòmiques que comporta per als criadors. Es calcula que cada any les infeccions a les piscifactories causen unes pèrdues de 5.000 milions d’euros a les empreses del sector de tot el món.
La solució fins ara passa per l’anàlisi de l’aigua, però molts cops s’arriba tard. “En 10 dies se’n pot anar la producció en orris”, diu Sira Mogas, impulsora de Keycatch, un projecte nascut de la seva investigació a la universitat. Mogas està fent el doctorat en biomedicina a la UPF i acaba de guanyar el premi d’idees innovadores Isabel P. Trabal de la Fundació Caixa d’Enginyers. “Els tractaments amb antibiòtics són una solució difícil, perquè estan molt regulats i limitats a la indústria alimentària”, explica Mogas, que afegeix que “molts criadors prefereixen que es morin tots els peixos d’un tanc, amb les pèrdues que els suposa, abans que utilitzar antibiòtics”.
Mogas està acabant el procés per patentar el seu sistema per detectar de manera immediata i en temps real les infeccions als tancs de les piscifactories i espera arrencar la companyia a finals d’any per preparar ja la comercialització del sistema. Actualment els productors de peix i marisc han de recollir mostres i portar-les a un laboratori per procedir a fer-ne una anàlisi. El resultat és que quan es detecta la infecció ja sol ser massa tard.
El sistema que ha desenvolupat Keycatch es basa en la biologia sintètica. Bàsicament, són modificacions d’ADN per crear nous organismes amb noves capacitats. Així, es poden aconseguir cèl·lules que detecten problemes, com ara l’excés de mercuri, la falta d’insulina o, en el cas de les piscifactories, la presència de bacteris al tanc d’aigua. La segona part és lligar la detecció dels bacteris a una plataforma electrònica que pugui emetre una alerta immediata al criador.
Detectar aquestes infeccions de manera ràpida, indica Mogas, permet prendre mesures profilàctiques a temps per evitar la mortalitat i salvar la producció, amenaçada per la infecció.
Keycatch és un clar exemple de transferència tecnològica de la universitat a l’economia productiva, un procés sempre reivindicat però que molts cops no és fàcil, com admet la impulsora del projecte. Mogas destaca el paper que, en el seu cas, ha tingut la Universitat Pompeu Fabra en la innovació i la supervisió per part del director del seu doctorat.
Però creu que la peça clau de l’acompanyament en el desenvolupament del negoci han sigut les acceleradores on ha estat, especialment la d’Esade. L’impulsora de la companyia, de formació absolutament científica, ha hagut de formar-se en qüestions legals, econòmiques i de gestió empresarial per tirar endavant el seu projecte. I a més li ha calgut desenvolupar el software i la plataforma que han de permetre transmetre ràpidament les alertes als responsables de les piscifactories.
De moment el projecte ha comptat amb els 10.000 euros de la dotació del premi atorgat per la Fundació Caixa d’Enginyers, i Keycatch ja ha pogut desenvolupar el primer prototip per poder fer les primeres proves.
Ara el projecte es troba en fase de captació de finançament per poder desenvolupar el prototip. Mogas indica que de moment intentarà aconseguir recursos públics d’organismes europeus i espanyols de suport a la investigació, però no descarta que d’aquí poc més d’un any hagi de fer alguna ronda de finançament privat per acabar d’impulsar el projecte.
