Josef Dunne i Mayel de Borniol: “No volem un món en què tothom parli anglès, castellà o mandarí”

Babelverse és una plataforma onlineJ.D.: Tot va començar l’any 2007 a Atenes, on ens vam conèixer. Jo acabava d’arribar-hi, després de deixar una feina en una gran empresa a Londres. Havia tingut una nòvia grega, en coneixia una mica la cultura... El Mayel havia vingut de França per treballar com a programador de pàgines web. Tres anys més tard vam muntar junts un estudi de disseny web i seguíem sense parlar bé el grec. A les tardes freqüentàvem els esdeveniments d’emprenedors, detectàvem bones idees però no enteníem gairebé res, i al final acabàvem trucant a algun amic perquè ens traduís la xerrada a través del mòbil. Babelverse va néixer com un projecte molt bàsic: una web que permetés a l’usuari tenir accés als telèfons de traductors professionals de tot el món.

I va funcionar? Emprendre des de Grècia no deu ser fàcil.M.M.: Vam detectar una oportunitat amb el tsunami del Japó, el gener del 2011. Vam deixar provar la web a periodistes, equips de rescat i altres voluntaris internacionals que estaven sobre el terreny i que no parlaven japonès. Va ser un èxit. Cada trucada et connectava amb un traductor voluntari. Aquesta prova pilot va ser decisiva per ser seleccionats a la primera edició de Start-Up Chile, el programa d’acceleració d’empreses del govern xilè. Ens van donar 40.000 dòlars per desenvolupar el projecte i allotjament gratis durant sis mesos. El més graciós és que hi participàvem com una start-up grega: jo sóc francès i el Josef és anglès.

¿Participar en una acceleradora pot ajudar a fer créixer una start-up A Xile vam desenvolupar el prototip. Després vam anar una temporada a Buenos Aires, ens agrada viatjar. I se’ns va acudir enviar una nota de premsa a TechChrunch [el portal de start-ups tecnològiques de referència internacional] en què els asseguràvem que si l’endemà clicaven el link a la nostra web podrien seguir per vídeo en directe el discurs de la Unió del president Obama amb traducció simultània a més de 70 idiomes. Doncs s’ho van creure! I ja ens veus, en menys de 24 hores vam haver de programar la web i buscar 80 traductors voluntaris. Per sort, la web no va fallar i ens va servir per guanyar molta difusió, tot i que igualment estàvem arruïnats, només ens quedava el bitllet de tornada a Atenes. Ens vam trobar una ciutat immersa en la crisi, així que vam acabar tornant a Londres, vivint en una cabana al jardí de casa dels meus pares.

Tot i així, seguiu participant en concursos d’acceleració. ¿Voleu aixecar capital? J.D.: Hem competit en concursos de primer nivell, com The Next Web, a Amsterdam, on vam utilitzar Babelverse per traduir l’esdeveniment en directe, o TechCrunch Disrupt, a Nova York. Però no ens volem casar amb cap inversor que no comparteixi els nostres valors. L’any passat vam rebutjar l’oferta de dos milions de dòlars d’un inversor americà perquè no compartia la nostra sensibilitat cap a la diversitat de llengües, que són una riquesa cultural. No volem un món en què tothom acabi parlant anglès, castellà o mandarí. El que ens interessa no és guanyar diners, sinó ampliar la nostra comunitat de lingüistes i traductors i, sobretot, ser accessible al màxim de gent possible.