Sóc a Itàlia, al Vèneto. Una mica pansit. No només perquè el meus fills cada dia em demanen la mona i aquí aquesta paraula significa vulva , cosa que provoca mirades de preocupació a les pastisseries. Estic pansit perquè la gent està cansada i l'ambient general és tens. Per exemple, l'antipatia pels alemanys ha augmentat molt. En els mitjans surten cada dia articles que expliquen com Alemanya s'està beneficiant dels nostres patiments. Al cinema, la pel·lícula més vista és Benvenuto presidente , la història d'un bibliotecari que per error arriba a ser presidente della Repubblica (un Grillo més educadet). Aquest president aconsegueix que la Xina compri deute de l'estat perquè al sopar de les delegacions, per error, els comensals mengen pizza amb marihuana, en lloc de farigola: tots de festa abraçats. Una visió sentimental del país on als italians no els queda més remei que fer servir el proverbial arte d'arrangiarsi per tirar endavant. ¿I si en fem una versió catalana amb la sopa de farigola?
Empresari italià