Els humanoides xinesos estan enlluernant el món. Qui els comprarà?

La Gala del Festival de Primavera és un aparador tant de la riquesa cultural de la Xina com del seu poder tecnològic. El programa estatal de quatre hores, emès des de Pequín la vigília de cada Any Nou Lunar, sol incloure marxes de soldats cantant i marcant el pas. El 16 de febrer el número central va ser una tropa de robots humanoides brandant espases i executant una elaborada rutina d’arts marcials. Va ser un dels quatre números amb humanoides que van sorprendre espectadors d’arreu del món.

La indústria xinesa de robòtica humanoide bull d’activitat. L’any passat es van lliurar més de 14.500 autòmats a escala global, enfront d’uns 3.000 el 2024, segons informes empresarials i estimacions d’Omdia, una firma d’anàlisi. Gairebé tots provenien de la Xina. Agibot i Unitree, els dos principals fabricants del país, van representar aproximadament tres quartes parts del total; la Tesla d’Elon Musk només va enviar 150 unitats del seu robot Optimus. A més, la Xina acull la cadena de subministrament més profunda del món per a humanoides.

Això inquieta alguns a Occident que creuen que els humanoides acabaran esdevenint una de les indústries més grans del planeta. Morgan Stanley calcula que el 2050 podria haver-hi 1.000 milions de robots caminant pel món, amb una despesa anual superior als 7,5 bilions de dòlars. Per ara, però, el camí que va dels robots que fan tombarelles a un negoci viable no és clar. La majoria dels humanoides que es compren són, com els de la gala, purament decoratius. Pocs fan feina real.

Probablement, l’estat xinès continuarà sent la principal font de demanda durant un temps. Sense els governs locals comprant màquines, seria difícil mantenir vives les més de cent empreses xineses d’humanoides –juntament amb els milers de proveïdors que cada cop depenen més d’elles–. No és la primera vegada que la Xina inverteix massivament en una tecnologia abans que hi hagi un mercat substancial. Però en el cas dels humanoides, això podria resultar un malbaratament costós.

Darrere dels robots dansaires hi ha una cadena de subministrament en ràpida expansió. Al districte de Wujin, a la ciutat de Changzhou, els empresaris presumeixen que prop del 90% de les peces necessàries per muntar un humanoide es poden obtenir allà mateix. Diversos proveïdors coneguts del robot Optimus de Tesla provenen d’aquest districte. RealMan, un dels fabricants xinesos més importants de braços robòtics, va quadruplicar la seva capacitat de producció al febrer amb l’obertura d’una nova fàbrica a la zona. En aquesta enorme instal·lació, un directiu explica que l’oferta de sòl s’ha tensionat l’últim any per l’obertura de noves plantes de robòtica.

Wujin és només un node d’un vast clúster de subministrament que s’estén des de Shanghai cap a l’interior, incloent-hi el sud de Jiangsu (amb Changzhou) i el nord de Zhejiang (amb la capital, Hangzhou). La regió, coneguda com el delta del Iangtsé, és la llar d’Agibot, Unitree i molts altres fabricants. De les 30 principals empreses xineses cotitzades que subministren peces per a robots, tres quartes parts –per capitalització borsària– tenen la seu a la zona. El clúster també inclou laboratoris d’intel·ligència artificial com DeepSeek, amb seu a Hangzhou, ciutat que també acull Alibaba, el gegant tecnològic que aquest mes ha llançat RynnBrain, un model avançat d’IA per alimentar robots.

Mostra el teu robot

Si visites el delta del Iangtsé, no hauràs de buscar gaire per trobar un robot. A Hangzhou, un serveix cafè en un quiosc del centre. Botshare, un servei de lloguer d’humanoides llançat a Shanghai al desembre, subministra robots a comerços que els col·loquen a l’entrada perquè saludin els clients. Un Agibot costa més de 100.000 iuans (14.500 dòlars), però es pot llogar per només 2.200 iuans.

El problema és que, per deixar de ser un entreteniment curiós, els robots han de desplegar-se regularment en entorns on facin les mateixes feines que humans, i han d'acumular dades amb les quals entrenar-se. Per això és tan important trobar situacions en què els humanoides puguin fer feina real, assenyala Alicia Veneziani, de Sharpa, un fabricant singapurès de mans robòtiques que produeix a Shanghai. Només una petita fracció dels humanoides venuts avui acaben en fàbriques, on sovint transporten caixes –i són entre un 30% i un 40% tan eficients com un humà.

L’estat xinès vol ajudar

Governs locals han creat centres que permeten a les empreses posar robots a treballar en diverses tasques i recopilar dades, algunes de les quals es comparteixen. Shanghai ha obert un centre amb capacitat per a 100 humanoides. El paper de l’estat és tan decisiu que els inversors de capital risc seleccionen empreses no només segons la seva tecnologia, sinó també pels recursos de govern local als quals poden accedir, segons un inversor de Hangzhou.

També hi ha subvencions. La robòtica s’ha convertit en prioritat per a autoritats locals arreu del país, que volen captar una part del sector dins la seva jurisdicció fiscal. Però el paper més important del govern és, de llarg, com a comprador. L’any passat va ser el principal adquirent d’humanoides, segons fonts del sector, i probablement ho continuarà sent aquest any i el vinent. Molts s’utilitzen com a peces d’exhibició frívoles. Els Agibot s’han convertit recentment en habituals de festes governamentals a Shanghai.

L’estratègia xinesa comporta riscos. Entre directius i inversors creix la sensació que el sector s’està avançant a si mateix. Wang Zongyuan, de l’Acadèmia de Pequín d’intel·ligència artificial —un laboratori amb el suport de l'estat—, va advertir en un discurs l’any passat que si la producció massiva no es fonamenta en demanda real, l’entusiasme públic serà breu. Si els robots es generalitzen abans de ser útils, va dir, la bombolla dels humanoides esclatarà.