Històric fracàs danès en l'energia eòlica marina
La licitació de sis nous parcs eòlics, que havien de convertir el país nòrdic en una potència de l’energia verda, acaba en fracàs
CopenhaguenL’any 1991 a l’illa danesa de Lolland es va construir el primer parc eòlic marítim del món. A alta mar, el vent bufa més fort i, a més, els aerogeneradors podien ser més alts i tenir més potència. Alhora, no generaven el mateix grau de molèsties que els parcs eòlics terrestres.
Tres dècades després d’aquell petit i caríssim experiment col·locant turbines al mig del mar, l’energia eòlica marina és una font clau a Dinamarca per assolir la transició cap a l’energia lliure de combustibles fòssils. Actualment els parcs eòlics danesos del mar del Nord i del mar Bàltic generen el 24% de la demanda d’electricitat del país, amb la virtut que els aerogeneradors marítims produeixen més a l’hivern, quan la necessitat i el preu de l’electricitat són més elevats.
Amb aquests avantatges, el govern del país nòrdic té grans ambicions per ampliar la capacitat dels seus parcs eòlics marítims des dels 2,7 gigawatts actuals fins als 14 gigawatts l'any 2030, i convertir-se així en una potència de l’energia verda a Europa. Per això, el fracàs en la licitació més gran de la història del país per construir tres nous parcs eòlics marins ha caigut com una galleda d’aigua freda en els plans del govern. “És extremadament decebedor i un problema seriós, perquè necessitem més energia eòlica marina –va admetre el ministre d’Energia danès, Lars Aagaard–, però hem d’esbrinar per què cap empresa ha licitat”.
L’oferta de licitació que va presentar el govern fa vuit mesos era per a la construcció d’una primera fase, amb tres parcs eòlics d’un total de sis parcs nous que havia projectat l’executiu. El govern havia calculat que la construcció de cada parc costaria 16.000 milions de corones a les empreses (2.145 milions d’euros) i que s’havien d’acabar de construir en cinc anys. El termini per a la segona part de la licitació s’acaba el pròxim mes d’abril, però vist el fracàs inicial i que cap empresa hagi presentat una proposta d’inversió, el govern es planteja reformular la licitació.
En conjunt, els sis parcs eòlics marins projectats han de proporcionar entre 6 i 9 gigawatts d’energia, cosa que es tradueix en l’electricitat consumida per 10 milions de llars (en un país de 5,9 milions d’habitants). A més, el govern també esperava que l’energia dels aerogeneradors marítims es pogués convertir en hidrogen verd, especialment important per a la transformació ecològica de la indústria i del transport aeri i marítim. En aquest sentit, el govern havia promès la construcció d’un gasoducte connectat amb Alemanya per exportar l’hidrogen verd, malgrat que ara els plans han quedat ajornats.
En la presentació del projecte dels sis parcs eòlics marins, l’anunci del govern es va fer a so de bombo i platerets i amb grans expectatives. Una de les clàusules de la licitació era que l’estat serà propietari del 20% dels parcs, per la qual cosa el govern esperava que l’ampliació de l’energia eòlica marina es convertís en “una font d’ingressos de la mida del fons del petroli noruec, que contribuirà enormement en el benestar dels danesos”, va assegurar en el seu moment el ministre Lars Aagaard.
Tot i això, la resposta a l’estiu del gegant elèctric suec Vattenfall va fer saltar les primeres alarmes que la licitació no tindria l’èxit que havia previst l’executiu danès: “Hem mirat l’oferta, hi ha bon vent i un bon fons marí per construir parcs eòlics, però l’estat de l’economia global no justifica una inversió tan important”, va dir l’empresa en un comunicat. Una altra de les empreses que han donat l’esquena al projecte és Ørsted, la companyia danesa líder en el mercat eòlic marí, després que en els últims mesos també hagi retirat la seva participació en tres projectes als Estats Units. De fet, els experts alerten que no només a Dinamarca bufen vents en contra de l’energia eòlica marina, ja que l’any passat una gran licitació per construir parcs eòlics marins al Regne Unit també va acabar sense cap oferta.
Per al director general de Green Power Denmark, Kristian Jensen, la inflació en l’economia mundial i els alts interessos han provocat que construir nous parcs eòlics marins, que requereixen una infraestructura significativament més important que els terrestres, “s’hagi fet massa car i, per tant, els riscos per a les empreses són massa grans”. Jensen també creu que l’electrificació de la indústria i de sectors clau com el transport “avancen massa lentament i, en conseqüència, la demanda d’electricitat provinent de fonts verdes no augmenta prou de pressa perquè les empreses energètiques en vulguin duplicar la producció”. Peter Sorknæs, investigador a la Universitat d’Aalborg, explica que actualment les empreses energètiques poden ser més reticents a l'hora d'invertir en nous megaprojectes com els parcs eòlics marins “per la por de vendre l’electricitat a un preu massa baix, ja que si la demanda d’electricitat no augmenta i s'afegeix més producció, els preus cauen i les inversions de les empreses no tenen un retorn”.
Tot i això, Sorknæs alerta del risc que la desacceleració en l’energia eòlica marina pugui implicar un retard a l'hora d'aconseguir els objectius de zero emissions: “No crec que a Dinamarca siguem capaços d’assolir els objectius climàtics, tret que instal·lem turbines eòliques a alta mar a un nivell més alt que ara; per tant, hem de discutir les condicions per poder tirar-ho endavant”.