Guerra oberta entre Wala i Wallapop per l’ús de la marca

LA WEB DE compravenda de productes Wallapop és una de les start-ups més valuoses que hi ha a casa nostra: té 13 milions d’usuaris, va captar 40 milions en l’última ronda de finançament i ara el dubte és si pot ser la primera start-up espanyola que arriba als 1.000 milions de dòlars de valoració. Però en aquest conte de fades ha aparegut un problema: la cadena de roba d’esport Wala creu que Wallapop no té dret a fer servir aquesta marca. Wallapop, en canvi, creu que Wala està sent oportunista i que vol guanyar nom i diners amb un conflicte artificial.

Després d’un any de litigi, l’agència europea de marques, l’OAMI, s’ha posicionat i Wala ho va presentar com una victòria. A finals d’octubre Unipreus, l’empresa propietària de les sis botigues Wala que hi ha a Catalunya, remetia un comunicat en què s’afirmava que “la marca Wala s’imposa a Wallapop”, i que l’OAMI impedeix a Wallapop registrar la seva marca per a serveis de venda majorista i minorista i també per a la venda per internet.

Però segons Xavier Fàbrega, advocat de Rousaud Costas Duran, el bufet de Wallapop, aquest comunicat no respon a la realitat. De fet, transcorregudes unes quantes setmanes, Wallapop ha continuat operant com ho feia fins ara, sense cap mena d’impediment. La start-up es defensa afirmant que no és una botiga, sinó una plataforma de serveis de la informació i, per tant, que els seus serveis no són similars als de Wala.

La mare dels ous és precisament aquesta: què és Wallapop? Si es tracta d’una plataforma de serveis de la informació que només posa en contacte particulars que volen comprar i vendre sembla difícil que Wala pugui guanyar el conflicte. Segons els advocats de la start-up catalana, no hi ha cap dubte que és una plataforma, i no una botiga. El seu cas s’assembla una mica al d’Uber, que també diu posar en contacte conductors i usuaris per no haver de tenir responsabilitats ni obligacions laborals envers els seus conductors. O també al d’Airbnb, que afirma que és un simple intermediari per no haver de garantir que els apartaments que apareixen a la seva web tenen llicència d’apartament.

La gran diferència és que, a hores d’ara, Wallapop no ingressa ni un euro. La companyia només posa en contacte compradors i venedors i no es queda cap comissió. Però, perquè Wallapop pugui ser un negoci rendible, tard o d’hora arribarà el dia que la companyia es quedarà un percentatge de les transaccions que s’acorden a través seu, tal com fan Uber i Airbnb. Llavors potser sí que es podria considerar una botiga i la resolució de l’OAMI sí que tindria efecte. De tota manera, els advocats de Wallapop creuen que no serà així perquè la naturalesa del seu negoci no canviaria. Com passa sovint en el món de l’economia col·laborativa, les fronteres no estan clares. Avui dia, per exemple, la justícia europea encara ha de decidir si Uber és una simple plataforma o una empresa de transport.

Segons Wala, Wallapop podria haver d’aturar el negoci si el jutjat de Barcelona (on continua la batalla judicial entre totes dues) resol que no pot utilitzar la marca perquè Wala va ser la primera de registrar-se. Per a Wallapop, l’únic que els impedeix la resolució de l’OAMI és obrir una botiga, ja sigui física o online, i acusen Wala d’haver emès un comunicat enganyós, amb fragments descontextualitzats de la resolució de l’OAMI. Wallapop, doncs, comença a tenir els mateixos problemes que els gegants de l’economia col·laborativa: les lleis, tal com estan redactades actualment, encara no tenen un nom, ni una categoria legal, per a la seva activitat i és per aquí per on els actors tradicionals els poden atacar, ja sigui perquè alteren l’ordre habitual de les coses o per aprofitar el ressò que creen.