Anar al gimnàs pagant només per les hores que hi ets

Anar al gimnàs i pagar només per l’estona que s’utilitzi: sense matrícules, sense quotes i sense culpabilitats. Aquesta és la idea que va tenir l’emprenedor mataroní David Gómez ara fa 14 anys, quan estudiava enginyeria de telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya i que aleshores es va guardar al calaix. L’any 2014 -enmig de la crisi del sector del fitness- va decidir rescatar-la i crear Geemba: una aplicació per a dispositius mòbils pionera a Espanya que permet als usuaris anar al gimnàs pagant pels minuts que utilitzen les instal·lacions, a partir de quatre euros l'hora (dels quals Geemba se’n queda un percentatge). El servei -que s’ha desenvolupat dins la incubadora del Tecnocampus de Mataró- es va estrenar dijous i, de moment, ja ha signat acords amb una vintena de gimnasos de la zona del Maresme i de Barcelona, que començaran a operar amb el sistema de Geemba abans de finals de mes.

“Tot va començar a la meva etapa universitària”, recorda Gómez. “Estava inscrit a un gimnàs de Mataró, però, com que em passava el dia estudiant a Barcelona, no hi podia anar mai”, explica. De seguida es va adonar que a molts dels seus coneguts els passava el mateix i va començar a idear un sistema que permetés fer servir les instal·lacions de qualsevol gimnàs en qualsevol moment. Tanmateix aleshores va optar per centrar-se en els estudis i guardar-se el projecte per més endavant. “Sempre em vénen al cap mil idees, però també tinc la virtut de saber dosificar-les”, explica aquest emprenedor.

De fet, abans de llançar-se a fer el pas definitiu amb Geemba, Gómez es va atrevir amb dos projectes més. L’any 2009 l’emprenedor va posar en marxa la plataforma Rumbo Allá, un servei enfocat a enfortir les petites agències de viatges davant les grans empreses del sector. “Vam dissenyar un sistema que permetia enviar butlletins electrònics als clients amb ofertes personalitzades segons els seus gustos”, rememora l’emprenedor. Tot i així el projecte no va acabar de funcionar i van decidir aturar-lo. Però Gómez no es va donar per vençut. “Tota la vida m’han definit com a curiós i inquiet”, apunta.

Així, l’any 2013 va arrencar una nova empresa, aquest cop de sucs naturals. “Vam crear uns packs de cinc begudes, cadascuna de les quals tenia un efecte diferent: des de relaxant fins a estimulant intel·lectual o energitzant”, explica l’executiu. Aquest cop el projecte els va anar millor. “Vam aconseguir distribuir el producte a diversos càmpings catalans i a estacions d’esquí com Boí Taüll”, recorda ara. Malgrat que el projecte va funcionar millor, Gómez es va tornar a topar amb el problema de la inversió. De fet, la meitat dels emprenedors que havien posat en marxa una start-up l’any 2015 ja havien iniciat anteriorment almenys un altre projecte, segons dades d’un estudi elaborat perStart-up Spain.

Amb l'esclat de la crisi econòmica el sector del fitness va patir una forta sacsejada: la pujada de l’IVA del 8 al 21% l’any 2012, la pèrdua progressiva del poder adquisitiu de la població i la conseqüent aparició dels gimnasos low cost va fer que entre els anys 2008 i 2014 tanquessin un 15% dels centres a Espanya, segons dades d’un estudi fet per la consultora DBK. Gómez ho va detectar i va creure que era el moment ideal per rescatar la idea que havia tingut 14 anys abans.“Les dades demostren que cada vegada menys persones poden permetre pagar una tarifa fixa per anar al gimnàs”, apunta l’executiu.

Tot i això, les quotes mensuals segueixen sent la principal font d’ingressos dels centres de fitness amb diferència: l’any 2015 el 90% dels ingressos dels gimnasos provenien d’aquesta partida, tal com apunta un estudi elaborat per Life Fitness. “Per aquest motiu alguns gimnasos es mostren reticents a obrir-nos les portes”, assegura l’emprenedor mataroní. “Les quotes són un mecanisme molt important per a ells, però també veuen com la crisi ha fet reduir el nombre d’inscrits”, afegeix. De fet, l’any 2014 el 34% dels propietaris de centres de fitness assenyalaven la crisi econòmica com la principal amenaça per al sector, una dada que s’ha reduït fins al 23% l’últim any, segons les xifres de Life Fitness.

Enmig d’aquest context Geemba va llançar un projecte pilot al Tecnocampus per validar el sistema. Van posar a la venda uns tiquets físics a la cafeteria del centre per anar al gimnàs per tres euros i en menys d’una setmana se’n van vendre prop d’un centenar. “Des d’aquesta prova el projecte ha canviat molt: ha agafat embranzida”, valora l’executiu. A finals de l’any passat Geemba va ser seleccionada per participar al programa de mentoratge de Google Launchpad i va ampliar l’equip fins a les sis persones. Més recentment la start-up ha entrat a formar part del Pla Embarca, impulsat per Start-up Catalonia.

Ara per ara Geemba es concentra a tancar nous acords amb més centres esportius catalans i ja pensa en esténdre’s al mercat espanyol. A més a més, abans d’acabar l’any Geemba buscarà fer un esprint per aconseguir 10.000 usuaris que dotin el projecte de musculatura.