La gent més alta cobra més, però no només per discriminació

La gent alta cobra més. Des de fa dècades, estudis de tot tipus han demostrat la correlació positiva entre alçada i salari. Economistes, sociòlegs, psicòlegs i metges han provat amb dades que, arreu del món, dues persones amb les mateixes capacitats no acabaran cobrant el mateix salari si tenen alçades diferents, i la discriminació sempre la patirà la que mesuri menys.

Aquest fet pot semblar sorprenent, però si s’hi para a pensar un moment no ho és tant. En general, la majoria de societats donen valor a l’alçada, que s’associa a l’autoritat, la força i el poder. Ser més alt té intrínsecament associats aquests valors a ulls de molta gent. Ara bé, ¿és la raó per la qual existeix aquest biaix a favor de la gent alta? A més, ¿què vol dir exactament ser alt? Aquí és quan els estudis comencen a divergir.

Al llarg dels anys, diferents recerques han intentat precisar el grau de la discriminació. Als 70 l’antropòleg nord-americà Thomas Gregor apuntava que, en països occidentals, entre una persona que es trobés entre el 25% més baix de la població i una que es trobés entre el 25% més alt, la diferència salarial seria d’un 9% a favor de l’alta, una conclusió similar a les que han obtingut estudis més recents.

Per exemple, un estudi fet als Estats Units el 2004 per dos investigadors de les universitats de Florida i Carolina del Nord va concloure que, de mitjana, cada polzada (2,5 centímetres) addicional augmenta el sou anual en 789 dòlars (quasi 700 euros). Aquesta xifra implica que, amb una carrera laboral de trenta anys, un treballador que faci 1,83 metres guanyarà uns 114.000 euros més que un que en faci 1,65.

En la mateixa línia, el 2016 la Universitat d’Essex, al Regne Unit, quantificava que un home cobrava 1.500 lliures (uns 1.700 euros) anuals menys que un altre que fos tres polzades (uns 7,5 centímetres) més alt. A més, aquest mateix estudi tenia la particularitat de mirar altres formes de discriminació pel físic: per exemple, també s’hi calculava la mateixa pèrdua de sou de 1.500 lliures entre dones, però en aquest cas per pesar 6,5 quilos més.

Els estudis, però, no acaben de coincidir en una xifra exacta sobre aquest impacte. Segurament perquè no existeix i hi ha una infinitat de variables a tenir en compte i perquè cada cultura valora de manera diferent l’alçada de les persones. Per exemple, al Regne Unit, la millora de sous per l’alçada es nota més entre els homes, però un estudi fet a la Xina el 2020 demostra que, en aquest país, ser més alt beneficia més les dones. A més, la diferència de salari s’esvaeix a mesura que augmenta la qualificació de la feina.

Hi ha una altra qüestió: ¿és l’alçada la causa de tenir un sou més alt? ¿O hi ha factors externs associats a l’alçada que contribueixen a les millores salarials? La resposta, a jutjar per les investigacions, és que les dues coses són certes.

Per començar, l’esmentat estudi xinès apunta que hi ha marcadors genètics que associen l’alçada a menys risc de depressió i una millor capacitat cognitiva. Si això fos cert, de mitjana la gent alta tindria més facilitat per l’estudi i menys risc de patir malalties psiquiàtriques, la qual cosa explicaria el biaix en el sou a llarg termini.

L’associació d’alçada amb força o poder també és real i la discriminació a favor dels alts existeix. Pel que sembla, el principal efecte és sobre el desenvolupament personal de cada treballador: la gent alta, sobretot de joves i adolescents, té més facilitat per guanyar confiança i pateix menys discriminació. Per tant, ho té més fàcil per avançar tant des del punt de vista formatiu com laboral.

En qualsevol cas, l’alçada és un factor més a l’hora de determinar el nostre sou, però no és ni de bon tros el més important.