Les fàbriques de cotxes elèctrics, nova atracció turística

TòquioA l’interior d’una nau industrial immensa a la rodalia de Pequín, desenes de robots articulats ballen sincronitzats mentre solden, pinten i munten carrosseries de cotxes elèctrics. Un grup de visitants observen, fascinats, des d’una passarel·la de vidre: no són enginyers ni inversors, sinó turistes. Com si es tractés d’un parc temàtic de la tecnologia, la fàbrica de Xiaomi rep cada setmana la visita de centenars de persones que volen veure de prop com es fabriquen els vehicles que en poques setmanes seran als concessionaris de tot el país.

A la Xina, les fàbriques d’automòbils elèctrics han esdevingut una nova atracció econòmica i turística. Marques com NIO, BYD i Xiaomi han obert al públic les seves plantes de producció, de manera que han transformat la robotització i la innovació industrial en espectacle. L’èxit d’aquestes visites reflecteix una nova forma de màrqueting industrial i reforça la imatge d’una Xina tecnològica, segura de la seva capacitat per liderar la revolució del vehicle elèctric.

A les instal·lacions, l’efecte és gairebé espectacular: no només per la coreografia mecànica dels robots, sinó per la quantitat de gent que ara vol veure-la en viu. Les xifres són cridaneres. NIO va acollir més de 130.000 visitants el 2024, una dada que subratlla com la indústria de l’EV (cotxe elèctric) s’ha convertit també en producte turístic; i les visites a la fàbrica de Xiaomi a Pequín han arribat a tals nivells que l’empresa ha implementat un sistema de loteria per a les entrades després d’episodis amb milers de sol·licituds en un sol dia.

Aquest boom no és anecdòtic: registres i agències oficials assenyalen que la Xina promou el turisme industrial com una nova partida de creixement, i que aquestes visites combinen exposicions tecnològiques, recorreguts guiats, botigues de records i espais pensats per fer fotos i selfies davant dels braços robòtics. En llocs com la planta de NIO a Hefei o la fàbrica de Xiaomi a Pequín, les línies de producció automatitzades s’han convertit en veritables atraccions turístiques, amb circuits dissenyats perquè el visitant no només observi sinó que també visqui l’experiència de marca.

La moda de visitar fàbriques s’ha estès sobretot gràcies a les xarxes socials: hashtags com “factory tours”, “industrial tourism” o “super factory visits” s’han fet virals i joves i influencers omplen les plataformes amb vídeos gravats des de les passarel·les i primers plans dels robots en acció fent la feina. Les llistes d’espera són massives: “Desenes de milers de persones es presenten a cada jornada de portes obertes. Després d’esperar més de mig any i presentar-me més de deu vegades, finalment he estat seleccionada”, va explicar una usuària a la plataforma xinesa RedNote, una mostra de com la fascinació pel making-of industrial ha capturat l’interès popular.

A més, aquest fenomen està reformulant la manera com els consumidors xinesos es relacionen amb el seu teixit manufacturer. Les visites funcionen com una eina de màrqueting directe: introdueixen els clients a la cadena de valor, reforcen la fidelitat de marca i poden sembrar un interès precoç (també mitjançant experiències pensades per a nens). Empreses com Nio utilitzen el tour com a premi per a usuaris actius de la seva app, mentre que Xiaomi ha hagut de gestionar una demanda que supera àmpliament l’oferta.

L’impacte econòmic d’aquest fenomen va més enllà de les portes de la mateixa fàbrica. A curt termini, les visites aporten ingressos directes (entrades, botigues de marxandatge, food trucks i serveis turístics locals) i creen oportunitats per a empreses complementàries (agències de viatges, restauració i transport) que poden dinamitzar economies regionals. A mitjà termini, obrir la fàbrica al públic actua com una poderosa eina de màrqueting i fidelització: permet a les marques exhibir la seva capacitat tecnològica, convertir clients en ambaixadors i accelerar l’adopció de vehicles elèctrics tot generant confiança en la qualitat i la innovació.

Màrqueting amb risc

Per als inversors, aquestes experiències visibles de cadena de valor poden ser un senyal positiu de maduresa industrial i capacitat d’escala, elements que faciliten nous projectes i línies de finançament. Tot i això, convertir la producció en espectacle pot amagar riscos reals: problemes de seguretat industrial, protecció de la propietat intel·lectual i gestió de dades, així com blanquejar tensions laborals, alhora que difumina la frontera entre informació i publicitat.

Si bé aquest fenomen genera valor econòmic i repercussió mediàtica, també posa sobre la taula la necessitat d’adequar marcs de regulació, protocols de transparència i garanties en matèria de seguretat i drets laborals.