Europa i el 'roaming' de la discòrdia

Fer turisme per la Unió Europea no és avui, per a un europeu mitjà, una experiència del tot satisfactòria. És cert que el low cost aeri ens permet moure'ns amb menys despesa per l'espai UE, i no es pot negar que els serveis de reserva d'hotels per internet ens asseguren aconseguir la millor habitació al preu més baix, però en sortir al carrer hem de fer un salt en el temps de deu anys cap enrere: hem de fer servir mapes de paper.

Al nostre país de residència no se'ns acudiria usar un mapa de carrers per trobar una avinguda perifèrica, sinó que la buscaríem a Google Maps, probablement des del nostre telèfon mòbil si no tenim un ordinador a prop. Tampoc sortim de casa amb un mapa turístic de la nostra ciutat per buscar un determinat museu: sabem com trobar-ne la direcció i el preu de l'entrada a la xarxa.

El mateix passa amb els restaurants, els bars de copes o les botigues de moda: al nostre territori molts de nosaltres busquem la informació geolocalitzada des del mòbil. Així ens és més fàcil comprar entrades per al teatre o museus, medicaments, roba, perfums, etc.

Regne de taifes digital

Quan sortim de les nostres fronteres administratives, la companyia que ens dóna accés mòbil perd cobertura i passem a estar sota el radar d'altres operadores foranes. És a dir, som estrangers que demanem a una companyia amb què no tenim cap acord que ens deixi accedir a les seves antenes i després li passi la minuta a la companyia del nostre país amb què sí que tenim un contracte. Aquesta companyia ens cobrarà després la minuta de l'estrangera i la seva pròpia, diguem-ne que per les despeses de gestió.

Això és el que s'anomena roaming , una paraula que s'associa moltes vegades amb adjectius com car o epítets com robatori o abús . El roaming implica haver de pagar unes tarifes extra per usar internet des del mòbil a l'estranger, i aquest extra, tot i que s'ha reduït de manera considerable en els últims sis anys, segueix generant inseguretat als usuaris, que temen les martingales de les operadores per carregar les factures mensuals en gran manera.

A països grans com els EUA o la Xina, el roaming se substitueix per acords entre empreses que permeten tarifes unificades, però Europa és un autèntic regne de taifes pel que fa a les telecomunicacions. Mentre que en altres camps s'ha avançat molt, en aquest àmbit les coses segueixen com al principi i sense tendència a canviar.

Un estudi publicat per Ernst & Young al febrer del 2012 apuntava deu possibles riscos per al sector a Europa de cara al futur. El cinquè en importància era "la incertesa reglamentària al voltant de les noves estructures de mercat", i fa referència a la incògnita de com sabran respondre les operadores a les pressions reguladores europees, que van en la direcció de fer desaparèixer el roaming .

Pressió comunitària

Els presagis de la consultora es van veure confirmats fa una setmana, quan el comissari europeu de la competència, Joaquín Almunia, va dir que durant una trobada el 28 de novembre amb alts representants del sector es va comentar la possibilitat de crear una xarxa europea de telecomunicacions amb tarifes unificades per a tots els ciutadans de la UE. Almunia va assegurar que les companyies li havien confirmat que estudiaven aquesta possibilitat, però les operadores ho van negar l'endemà de manera contundent.

Les raons d'Almunia, i altres polítics com la vicepresidenta de la Comissió Europea, Neelie Kroes, per demanar una zona mòbil unificada són que "un mercat de telecomunicacions europeu totalment integrat podria aportar beneficis anuals de 110.000 milions de dòlars, l'equivalent al 0,8% del PIB de la UE", segons fonts del gabinet de Kroes. Són els milions que s'estima que aquests turistes, que deixen d'usar el mòbil per culpa del roaming , es gastarien si desaparegués.

Un altre argument a favor és el creixement del comerç online al continent: segons dades de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, les compres per la xarxa augmenten a Espanya a un ritme d'un 20% anual i el telèfon substituirà aviat l'ordinador com a centre d'operacions digitals. Sembla lògic, doncs, que la tarifa integrada estigui disponible quan més es consumeix, és a dir, durant les vacances. En aquest sentit, el roaming és una barrera important a la consolidació d'un mercat únic europeu.

No obstant això, les principals companyies no volen ni sentir a parlar del tema i mostren enuig davant el que consideren ingerències de la Comissió. Segons el seu òrgan patronal a Europa, ETNO, "la consolidació del sector ha d'estar liderada pel mercat sense que s'aixequin nous obstacles administratius". Tot sembla indicar que hi ha estira-i-arronsa per la unitat europea en telecomunicacions per a estona.

Un mal negoci per a les operadores

Més enllà que el roaming pugui ser un negoci lucratiu, la perspectiva d'homologar les xarxes a escala europea no agrada a les operadores. Si bé són versemblants els arguments de la Comissió Europea, és cert que amb l'augment del comerç online al continent els beneficis anirien a parar a empreses com Facebook, Amazon i Google i als comerços digitals, però no a les operadores, que, en canvi, sí que haurien d'invertir més diners en infraestructures.

Inconvenients tècnics

Un altre factor que juga en contra d'una possible xarxa unificada de mòbil és la diversitat de tecnologies que impera al continent. La tendència a mitjà termini és que s'imposi el 4G, però de moment són pocs els països que l'han implantat. El tema avança a diferents velocitats. Mentre Finlàndia ja ha començat a desplegar noves xarxes, a Espanya tot just s'acaben d'assignar les freqüències a les operadores.